Teatre

Quan se't mor el pare

14 reflexions sobre la commoció inesperada que provoca la fi de la vida del progenitor

Costa tant d'imaginar

| 15/06/2018 a les 23:45h
Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, mort, monòleg, teatre
El filòsof Javier Gomá tenia 50 anys quan se li va morir el pare. I va descobrir que no estava preparat per encaixar tota la cascada d'emocions que la mort paterna va desfermar dins seu. Gomá (Bilbao, 1965) va deixar constància dels seus primers quaranta dies de dol a Inconsolable, un monòleg interpretat per Fernando Cayo que s'ha representat al Teatre Romea, sota la direcció d'Ernesto Caballero. Destaquem 14 reflexions d'aquest text dramàtic.
 

Foto: Marcos G Punto/Teatre Romea



1. Quan ens disculpem dient que no tenim temps, mentim. L'únic que tenim és, precisament, temps. Som temps. Un cert dipòsit de temps.
 
2. El meu pare ha mort. No estava preparat per a això, tot i que tinc cinquanta anys i certa veterania en l'ofici de viure. A la meva edat, puc afirmar que sé com funciona la vida. I, no obstant això, aquesta mort m'ha provocat una commoció no prevista.
 
3. De cop, vaig descobrir tot un continent emocional nou, tan sorprenent per a mi com ho seria trobar dues habitacions desconegudes al pis on visc.
 
4. Recordo el que pensava mentre rebia els condols dels qui van venir al tanatori. M'abraçaven amb sinceritat i em deien com lamentaven la pèrdua, i llavors vaig comprovar, contra el que sempre havia suposat, que l'afecte dels amics reconforta, que de veritat calma l'angoixa, i que els protocols establerts per l'ús social per a aquestes situacions de crisi, percebuts des de fora com a servituds pesades, responen a una necessitat profunda d'afirmació de la vida quan una adversitat posa en perill la nostra confiança en la vida.
 
5. La mort del pare és una experiència personalíssima a la biografia de cadascú, i a la vegada –quina paradoxa– és la més general i comuna que hi ha. No es tracta d'un mal repartiment de cartes que un jugador sense sort hagi de lamentar, sinó de les regles del joc que s'apliquen a tots els jugadors sense distinció.
 
6. Un no deixa de ser un misteri per a si mateix. Sabia, per descomptat, que el meu pare es moriria, però no sospitava ni remotament què significava per a un fill que es mori el seu pare. He sentit dir a alguna dona una cosa semblant sobre el part, que ningú l'havia avisat d'allò. Vaig arribar verge a aquesta experiència enorme. No havia previst l'abisme insondable que t'obre el dol sota els peus i vaig ser el primer a sorprendre'm de la meva negligència.
 
7. Que quant dura aquesta crisi? Molts afirmen que un any. Que, per superar el dol, s'ha de completar el cicle sencer de les quatre estacions patint l'absència.
 
8. Certa estranyesa és inherent al negoci de la vida: encara que el món a vegades ens sembli un lloc hospitalari, no ens hi acabem d'adaptar del tot. Mai. I aquest estranyament íntim arriba al súmmum quan es mor la persona estimada.
 
9. Els pares no són persones, són... l'últim animal mitològic. La infantesa flota en una mitologia.
 
10. Des del meu naixement, la meva experiència del món havia adoptat la forma de fill. Un mal dia vaig estrenar orfenesa i vaig començar a experimentar el món d'una altra manera, despullat d'aquestes genealogies que et connecten secretament amb un origen.
 
11. La meva mare m'havia dit sobre el seu pare, el meu avi: "Quan es va morir, va ser com si perdés la meva infantesa". Ara ho he entès. [...] Quan es va morir el meu pare, va ser com si haguessin arrencat les primeres pàgines del llibre de la meva vida. Part de mi va quedar enterrada amb ell per sempre.
 
12. Imaginem que tinguéssim un únic somni al llarg de la nostra vida i que, nit rere nit, s'hi anés creant un univers d'afectes i experiències. Si hi hagués continuïtat també en el son, com passa mentre estem desperts, viuríem dues vides paral·leles, una amb els ulls oberts i una altra amb els ulls tancats, tan veritable la nocturna com la diürna. I així, encara que en una vida el meu pare s'hagués mort, podria seguir gaudint d'ell a l'altra vida, fins i tot aprofitaria per abraçar-lo amb més tendresa que abans, i el pare em faria la trucada que sempre vaig esperar que em fes i em diria algunes paraules que van quedar pendents.
 
13. Què és al final la vida de l'home, amics? La lenta gestació d'un exemple pòstum. Tota la nostra vida es resumeix en una preparació de la veritat que lliurem als qui ens sobreviuen. La paraula grega per designar la veritat és aletheia i significa literalment no-oblit, és a dir, record.
 
14. Com seré recordat? Quina imatge deixaré als meus? M'adono que encara estic a temps de retocar el quadre abans d'entregar-lo, com ho faria un artista, d'afegir noves formes, línies i colors al llenç de la meva vida, per dibuixar-hi una imatge harmoniosa que convidi els qui la recordin a viure amb goig, amb confiança, amb alegria.

COMENTARIS

Tot Depèn d'on provenen les paraules
Anònim, 16/06/2018 a les 09:27
+0
-0
La paraula grega per designar la veritat és aletheia i significa literalment no-oblit, és a dir, record.

Només que només de records no es viu
Jo també l’he perdut
Anònim, 21/06/2018 a les 13:14
+4
-0
També l’he perdut i també ratllo la cinquantena . I creieu que tampoc estava preparada.
Es una pena i una buidor inexplicable. Mai m’ho hagués imaginat
Perdidas
Anònim, 01/07/2018 a les 15:21
+3
-0
Yo perdí a mis padres con 9 de diferencia entonces tenía yo 17 años corría el año 1991 -92 , en el año 2000 perdí ha mi hermana pequeña con 21 años y ahora que tengo 44 me han diagnosticado cáncer de pulmón en estadio cuatro llevo toda mi vida luchando y ahora que tengo que luchar por mi no me encuentro las fuerzas.
El pare ens ha deixat
J.B.B, 28/04/2020 a les 20:37
+1
-0
Jo he perdut al pare,el covid 19 ha estat la causa,ningu ens esperabem aquest trist final,despres de 18 dias ingresat a l hospital i quan semblava que en pocs dies tornaria a casa,tot es va complicar i el 20 d'abril de 2020 ens ha deixat per sempre.
Ara pare encara no em crec que no et tornare a veure,que no veurem mes el futbol junts, que no plantarem mes a l hort,que no farem mes oli de les olives de casa. Que no passarem mes moments junts. Estig tant trist,et trovarem tant a faltar.Pero m'he donat compta de cuanta gent t'estimaba al poble , ni tan sols t hem pogut
acomiadar com et mereixies,has marxat pero sempre estaras amb nosaltres.
Mai t 'oblidarem,pero no era el moment de marxar pare,ni tu ni ningu es mereixia marxar per aquest virus elaborat en un laboratori per provocar al mon tantes baixes hunanes i una crisi economica la cual costara superar.
Pare siguis on siguis
t'estimo i mai oblidare el que em vas enseñar ni la teva manera de ser.
28 abril 2020.
El pare s en va pero alla on sigui ens retrovarem
J.B.B, 30/04/2020 a les 00:56
+2
-0
Pare el covid 19 en ha separat,erets un tio valent i jo creía que tornaríes a casa, pero aquest virus maligne no t ha deixat tornar.encara no em faig a l ideia que no et tornare a veure.
Sembla un mal son, i es tan dur i trist haver d asumir aixo, que la veritat no se com ho farem.Pare no era el moment de marxar i menys d aquesta manera.siguis on siguis se que ens tornarem a veure.Sempre estaras amb nosaltres.😘
el meu record ès ell
marianna, 16/10/2020 a les 02:32
+0
-0
jo vaig perdre el meu pare fa 42 anys,quan jo en tenía 12,quasi a punt de fer els 13.Em vaig quedar asseguda al padrís sense saver què fer.No tenía ganes de plorar i tant sols volía estar asseguda i fer que passés el temps volant i perdre'm en aquest que em semblava un somni.Vaig perdre la meva infantesa de cop i avui no ho supero encara.El trobo tant a faltar que si no fós per que tinc una filla,crec que jo,ja faría temps que no estaría aqui.Per que vaig perdre l'home de la meva vida aquell puto mes d'octubre de fa tants i tants anys.T'estimo Pare

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
El Museu de L'Hospitalet acull una exposició que explora el nu masculí
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Poesia arriba a la 23a edició
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett estrena el muntatge de Denise Duncan, la seva autora resident
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants