Feminisme

I si no vull ser mare?

14 reflexions que planten cara al mite de la maternitat

| 19/06/2018 a les 11:18h
Especial: Feminisme
Arxivat a: Finestres, feminisme, CCCB, Joana Abrines
Hi ha tot de frases fetes que no sempre corresponen amb la realitat. Per tant, ser mare pot ser el millor que et passi a la vida, però també el pitjor. Per què ens fa por parlar-ne? Per què ens entossudim a no voler-nos mostrar vulnerables? Per què una dona que decideix no ser mare ha de ser criticada constantment? 

El vídeo Maternidades subversivas, impulat per Soy Cámara i dirigit per Joana Abrines, recull diverses idees de les activistes que van participar a la conferència La família ha mort. Visca la família (Kosmopolis 2017), al CCCB. Hi participen Maria Llopis, artista i activista, que amb el seu llibre Maternitats Subversives parla del plaer de la maternitat; Orna Donath, sociòloga i escriptora que ha revolucionat els debats sobre maternitat amb el seu llibre Mares penedides, i Brigitte Vasallo, que desocupa la categoria “mare”. N'hem recollit 14 reflexions. 



1. El part orgàsmic és un tabú. Com que vivim en una societat en què el part és una situació tan fotuda, si has tingut un bon part, gairebé que et sap greu explicar-ho. María Llopis, activista i escriptora.

2. Una persona té un crio amb violència obstètrica, pateix humiliacions durant el part, et tallen de dalt a baix, quan no calia fer-ho, vius un puerperi terrible perquè tens zero ajuda, has de començar a treballar abans del que podries a nivell físic, has de cuidar el crio. Està clar que vius una experiència de merda. María Llopis.

3. Jo no soc mare. Cada cop que algú em diu: tu ets mare? Dic no, no soc mare. I em diuen: i aquesta criatura? És el meu fill. Llavors? Com pot ser que tinguis un fill i no siguis mare? Jo no soc mare perquè no soc la vostra mare, soc la mare del meu fill i punt. Brigitte Vasallo, activista i escriptora.

4. No estic en contra de la maternitat. No estic en contra de les mares. No estic en contra dels parts. I, per descomptat, no estic en contra dels fills. En molts missatges em pregunten: "Per què odies els fills? Per què odies les mares?" Aquesta és una visió molt distorsionada del que intento fer i del que penso. Si m'assegués aquí amb un missatge propagandístic i digués a les dones més joves: "No sigueu mares. El patriarcat vol dominar les nostres vides. És una conspiració contra les dones. No sigueu mares! Jo no ho soc i la meva vida és meravellosa! No ho feu, és la pitjor mentida de la història!" Llavors jo seria igual que el patriarcat. És com un reflex de l'altre cantó del patriarcat. Orna Donath, sociòloga i escriptora.

5. Qui soc jo per dir a les dones què és bo per a elles? L'únic que intento dir és que no és el millor per a totes i cadascuna de nosaltres, perquè ens han explicat que tant és qui siguis, que això és el millor que et passarà a la vida. I l'únic que faig és traçar pel damunt un nou mapa perquè cadascú pugui desplaçar-se com vulgui. Orna Donath.

6. Tendim a matxacar-nos molt les unes a les altres. A jutjar-nos molt: jo és que he parit a casa, li dono de pit. Però quin feminisme és el meu feminisme si no soc capaç de respectar una dona que desitja parir en un hospital i donar el biberó? Encara que jo amb el meu cos no faria el mateix. Igual que exigeixo i vull que la societat respecti la forma amb què vull parir o criar una persona, també he de respectar les altres maneres. María Llopis.

7. A les dones ens diuen com hem de viure la nostra vida. Com hem de viure la nostra sexualitat. Com hem de viure la nostra maternitat. María Llopis.

8. Les mares que van participar al meu estudi no miraven el cantó bo de la maternitat. Deien que patien, que no els agradava ser mares, que era una cosa que no els havia aportat res. La maternitat és una relació, i quan tothom t'intenta convèncer perquè siguis mare i et diuen: "Has de ser mare, això et canviarà la vida". Els dic que sí, que et pot canviar la vida, però com saps que aquest canvi no pot ser cap a pitjor? Per descomptat és una experiència que et pot canviar la vida, però no sempre és cap a millor, així que és molt humà mirar enrere, sospesar les possibilitats i pensar si per a tu hauria estat millor no ser mare. Orna Donath.

9. Hi ha moltes més mares de les que sembla que es penedeixen de ser-ho. S'està trencant aquest tabú i això pot ser molt positiu per generar un debat a la societat. Ens han venut totalment una maternitat que no és. Confessar-ho públicament és com si volguessis fer mal als teus fills, i no ho vols fer, perquè te'ls estimes. Sinfiltros.com

10. La mare biològica és qui cuidarà els seus un o dos o tres fills, i a les dones se les deixa soles, se les abandona, perquè se'ns empeny a la maternitat. Tothom diu que és el millor que ens haurà passat mai, i, l'endemà d'haver parit, la comunitat i la societat desapareixen. I llavors rebem un missatge neoliberal: "És el teu problema, estàs tu sola". Orna Donath.

11. Hi ha una urgència social a Europa que convertim la criança en una cosa comunitària. Perquè jo no estic criant una criatura per mi, sinó que l'estic criant per al futur de totes. Per això totes ens hauríem d'arremangar i anar per feina. Brigitte Vasallo.

12. Ser mare es tria, igual que ser escriptora. És un privilegi. No és una obligació ni un destí. Ursula K. Le Guin, escriptora. 

13. La maternitat per a moltes persones és una imposició social. Poder escollir ser mare es converteix en un luxe, quan no ho hauria de ser. Hauria de ser una opció més de la persona. María Llopis.

14. Per a mi la maternitat biològica ha estat una experiència meravellosa i ho segueix sent. Però m'ha fet adonar que no el cries tu sola sinó que necessites tota la societat. María Llopis.
 

Foto: Steve Crane

COMENTARIS

Em resulta humiliant aquest victimisme i aquest suposar a la dona idiota
Anònim, 19/06/2018 a les 19:34
+0
-3
Afirmacions que probablement ara son falses:
-La dona que no vol ser mare no és més criticada que l'home que no vol ser pare. Cap dels dos ho és gaire, de criticat per aquesta raó (sempre hi pot haver raons).
-El part orgàsmic sona a rar, però tabú?
-poca gent demana si ets mare, demana si tens fills. Exactament igual amb els pares.
-Si no vols ser mare algú et pregunta "perquè odies els fills?" em sembla que això és un invent
-punt 7. Ens diuen com hem de viure la vida, etc tan als homes com a les dones, només que actualment només es queixen les dones. Dóna la sensació com si les dones son les úniques manipulables.
-punt 10 " i a les dones se les deixa soles, se les abandona" és d'un victimisme que fa vergonya aliena. Les decisions de les dones han de ser pròpies, com la dels homes... però a les dones les han d'ajudar perquè son inútils? inferiors? i qui les deixa soles? les altres dones, els pèrfids homes?

Podem seguir, però em sembla que és un seguit de punts per a dones sense cap capacitat de res. Les dones no son tan curtes, actualment, i fan allò que creuen convenient. La majoria volen ser mares, com la majoria d'homes volen ser pares. Elles volen tenir més fills que ells, de mitjana. I sovint elles imposen el nombre de fills que volen en contra de la voluntat del pare.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència