L'orquestra de les escombraries

“El meu violí està fet amb una forquilla. Quan el toco sento una satisfacció enorme. M’agrada molt perquè tocant ho pots transmetre tot: si estàs enfadada, feliç, trista, enamorada”. “El meu saxo està fet de culleres i de botons”. “El meu contrabaix, d’una llauna de productes químics”. “Aquesta flauta, d’un tub d’aigua, monedes, trossos de coberts, de cadenats i altres coses de la brossa”.

Créixer a les escombraries

L’abocador d’escombraries més gran de Paraguai està a Cateura. De les 1.500 tones de deixalles que genera la zona d’Asunción la majoria van a parar aquí, un lloc on és normal veure nens treballant-hi, ja que han hagut d’abandonar l’escola per dur diners a casa. Que tenen a tocar la misèria, la drogoaddicció, l’alcoholisme i la criminalitat. És en aquest context que neix un projecte admirable.

[D’aquesta història se n’ha fet el documental Landfill Harmonic, dirigit per Graham Townsley]

Inventar oportunitats

Luis Szarán, director de l’orquestra Sonidos de la Tierra, tenia clar que volia apropar la música a les zones més pobres de Paraguai. Tenia clar, també, que seria gratuït. Favio Hernán (que seria el director de la futura orquestra) li va proposar d’anar a Cateura. Hi havia tants nens que no els podien oferir instruments a tots: si tenien cinc violins (allà un violí val més que una casa) davant seu hi havia cinquanta violinistes. Va aparèixer en Nicolás, que treballa a les deixalleries venent el que recicla. Li van dur un model de violí, va anar per feina i el va intentar imitar. Favio i Luis, quan ho van veure, van al·lucinar. El van provar i es van adonar que els nens el podrien fer sonar amb (el que és importantíssim) dignitat: “En Nicolás ens va donar una lliçó meravellosa: tot i viure a l’estadi més baix de la pobresa, si un té iniciativa i creativitat, fins i tot les escombraries es poden convertir en una eina educativa que canviï la teva vida i la dels altres. És això el que ens va inspirar a crear l’Orquesta de Instrumentos Reciclados de Cateura.”

[Tocant l’himne de la Champions]

Dignitat, creativitat i intel·ligència

“No canviarem la vida de molts joves que tenen aquesta realitat tan fotuda. La música no canvia immediatament i no ataca problemes tan crucials com la gana i la salut, però sí que ajuda que hi hagi menys nens i joves que caiguin en molts problemes”. “La idea de crear una orquestra amb instruments de la brossa i arribar a un nivell en què sonin regularment bé ha estat un procés que els ha ajudat a veure que no totes les coses són immediates i s’aconsegueixen ara mateix.” Els capdavanters d’aquest projecte ho resumeixen amb aquesta claredat: “No els hem regalat el peix, sinó la canya de pescar”. “No ens interessa posar de moda el mòbil ni la tecnologia sinó la intel·ligència.”

[En un concert que van fer a Madrid, on van conèixer músics com Ara Malikian i Antonio Carmona]

Un món per explorar

Pel que fa les classes, Favio diu que, per millorar el creixement de cada alumne, és important conèixer les seves opinions, les pors, fer-los preguntes i deixar que n’hi facin. Amb un repertori que inclou des de Beethoven i l’himne de la Champions fins a clàssics de Frank Sinatra i els Beatles, molts d’aquests petits músics han vist per primera vegada la platja, a Río de Janeiro, han arribat a compartir escenari amb Metallica i a creuar l’oceà per tocar a Europa: “Quan el món ens dona escombraries, nosaltres els tornem música”.

[Tocant al mateix escenari que Metallica]