Música

Bella ciao, des de l'exili

Valtonyc versiona l'himne antifeixista per reclamar la llibertat

| 21/06/2018 a les 15:03h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, Bella ciao, exili, Valtonyc, cançó
"He hagut de marxar d'Espanya per evitar la presó perquè als poderosos els molesta el que faig amb un micròfon. Encara sort que la meva arma cap en una maleta i els puc fotre canya des de l'últim racó amb oxigen del món." Valtonyc ha versionat Bella Ciao, l'himne antifeixista de la Segona Guerra Mundial. El raper mallorquí va ser condemnat a tres anys i mig de presó per l'Audiència Nacional i va marxar de l'estat espanyol abans d'entrar a presó. Aquesta versió l'ha fet amb la productora belga Homerecords.be (amb seu a Lieja) i l'ha difós a través de la plataforma Ni un pas enrere


Por la memoria histórica de las víctimas de toda dictadura.
Va por ellos y ellas.
Por la libertad de expresión.
Por la libertad de creación.
Porque la voz, no la pueden parar ni rejas ni paredes.
Por la libertad artística, ideológica.
Por la libertad de todos.
Por los derechos básicos.
Por el hambre.
Porque la desigualdad social es mucho más violenta
que cualquier canción o cualquier palabra.
Por todos los que luchan.
Las luchadoras.
Quienes más lucharon por la libertad es quienes más la merecen.
Por la libertad de los presos y las presas políticas de todo el mundo.
 
M'he vist a mi créixer davant d'un món nou,
respirant aire com qui surt d'un pou fons.
Seguint es renou d'estos qui veuen sa puresa d'aquest món.
I mouen ses ales per arribar en aquest racó.
Fusió entre família i fredor.
Com dos que s'estimen però se miren des de se llunyor.
I jo no crec en res més que en mi mateix.
Perquè tinc un munt de promeses que podria tirar en es fems.
I digue’m qui és es temps per canviar-me a mi.
Només pens a fugir.
Robar-te es fi, deixar-te trist.
Quan et tinc discutint a crits amb es rellotge
perquè només calla quan es sol se posa.
Egoista inversemblant, en qui creus tu que estàs tractant?
Que no dubtin mai que som es gats es que dèim sempre sa veritat.
El nin per educar
i a mi per anar a escola ja m’han dit que se m’està fent tard.
 
Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que a tu nombre no se le olvide esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruído de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tres de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.
Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
25/07/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació