Ferran Gallart, cantant del grup Strombers, ha mort als 50 anys víctima d’un càncer. Els integrants de la banda cardonina ho han anunciat a les xarxes socials amb aquest escrit: “El Ferran ha sigut l’ànima dels Strombers que tant i tant ha fet gaudir a més d’una generació en nombroses festes d’arreu del país, desprenent sempre bona energia i felicitat. Seguint el seu esperit, perpetuarem el seu llegat i el recordarem com ell voldria, amb alegria i música. Vola alt, Ferran.”


Va haver una festa com Déu mana,
hi havia els Strombers tocant
en un poble de gent de puta mare
i era la nit de Sant Joan.

D’alegria, de fum i beure,
no en va faltar pas ni un instant
i ben d’hora a ritme de rumba
un ja es va anar despullant.

I els nois i noies d’ulls vermells
i de boca ampla no paraven de ballar
i no s’estaven de cridar:

Strombres, torneu a començar,
farem de la nit més curta
la més llarga de l’any.
Sí, sí, sí, Strombers, torneu a començar
tots fumant, cantant, bevent, ballant,
visca la nit de Sant Joan.

Amb bona música aquella nit, la nit sencera,
no es podia fotre abaix ni el seu conyac.
Ara un rock, ara una rumba i ara un reggae, un ska.
Ara un vals, una ranxera, un moment i un xaxaxà.
I es nava fotent de dia i en Jack que no apareixia.

La nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
Que la nit de Sant Joan és nit d’alegria,
feu arribar algun peta, un cubalibre i més xampany,
tots fumant, cantant, bevent, ballant,
visca la nit de Sant Joan.

Com que no n’hi havia prou
amb una lluita teatral al mig del jardí,
i preciosa aquella nit quan ja no era nit
un saxo de seda feia el so dels carrers.

I els nois i noies d’ulls vermells
i de boca ampla no paraven de ballar
i no s’estaven de cridar:

Strombres, torneu a començar,
farem de la nit més curta
la més llarga de l’any. 
Sí, sí, sí, Strombers, torneu a començar
tots fumant, cantant, bevent, ballant,
visca la nit de Sant Joan.

La nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
Que la nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.

La nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
Que la nit de Sant Joan és nit d’alegria,
doneu-me xampany, doneu-me xampany.
 

 

Més notícies
Pemi Fortuny: «Quan ets al límit, perds la por i surt la veritat»
Comparteix
L'excantant de Lax'n'Busto diu que «l'aplaudiment és gairebé tan addictiu com el poder»
Natxo Tarrés: «Hem de ser el que ja som, el llimoner només fa llimones»
Comparteix
El cantant dels Gossos creu que «hem de desaprendre per reaprendre»
Lluís Gavaldà: «La popularitat et torna més tonto del que ets»
Comparteix
Segons el cantant d'Els Pets, la felicitat té més a veure amb estimar que amb ser estimat
Gerard Quintana: «Tinc por de deixar de creure en mi»
Comparteix
El cantant diu que sempre li ha tocat «lluitar contra l’etiqueta»

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa