Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es penya-segat 
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s’horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s’horabaixa dins es meu cor,
tothom m’estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
i es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida… i alegria.

Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
i es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida…

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria…
 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa