Com curar l'enveja

“Una de les causes més poderoses de la infelicitat és, possiblement, l’enveja.” Al llibre La conquista de la felicidad, el filòsof Bertrand Russell ens convida a mirar-nos (a nosaltres mateixos i als altres) per reconèixer que és allò que ens amarga la vida i que és allò altre que ens la millora. En llegim 14 reflexions sobre un dels grans obstacles: l’enveja, per saber-la reconèixer i per aprendre a curar-la.

Foto: Florencia Cárcamo

1. És molt freqüent en els nens abans que facin un any, i tot educador ha de tractar-la amb moltíssim respecte i cura. […] L’emoció té tanta força en els adults com en els nens. Fixem-nos, per exemple, en les serventes; recordo que una de les serventes de casa nostra, que estava casada, es va quedar embarassada i li vam dir que no hauria de dur càrregues pesades; el resultat instantani va ser que cap de les altres serventes va voler aixecar pesos, i tota la feina d’aquest tipus la vam haver de fer nosaltres.

2. Entre totes les característiques de la condició humana l’enveja és la més lamentable: la persona envejosa no només desitja fer mal, i ho fa sempre que pot amb impunitat, sinó que, a més, l’enveja la fa desgraciada. En lloc d’obtenir plaer per allò que té, pateix per allò que tenen els altres. Si pot, els privarà dels seus avantatges, fet que li resulta tan desitjable com aconseguir aquests mateixos avantatges per a ell mateix.

3. En la condició humana existeix una passió que compensa l’enveja: l’admiració. Qui desitgi augmentar la felicitat ha de procurar augmentar l’admiració i reduir l’enveja.

4. L’única cura contra l’enveja és la felicitat, i el problema és que l’enveja és un terrible obstacle per a la felicitat. Crec que l’enveja es veu enormement accentuada pels contratemps patits a la infantesa. El nen que s’adona que prefereixen el seu germà o germana adquireix l’hàbit de l’enveja, i quan surt al món va buscant injustícies per proclamar-se’n víctima; si succeeixen, les percep a l’instant, i si no passen, se les imagina. Inevitablement, un home així és un desgraciat, i es converteix en una molèstia per als seus amics, que no poden estar sempre atents per evitar les seves desatencions imaginàries.

5. Havent començat per creure que ningú el vol, la seva conducta acaba per fer realitat la seva creença. Un altre contratemps de la infantesa que produeix el mateix resultat és tenir pares sense gaire esperit paternal. Encara que no hi hagi germans injustament afavorits, el nen pot percebre que els nens de les altres famílies són més estimats pels seus pares que ell pels seus. Això el farà odiar els altres nens i els seus propis pares.

6. Adonar-te de les causes dels sentiments envejosos ja es un pas gegant cap a la curació. L’hàbit de pensar mitjançant comparacions és fatal. Quan ens passa alguna cosa agradable, cal gaudir-la plenament, sense aturar-nos a pensar que no és tan agradable com alguna altra cosa que li pugui passar a algú altre.

7. Per al savi, allò que es té no deixa de ser agradable perquè els altres tinguin altres coses. L’enveja és un tipus de vici, en part moral i en part intel·lectual, que consisteix a no veure mai les coses tal com són, sinó en relació amb altres.

8. Suposem que guanyo un salari suficient per a les meves necessitats. Hauria d’estar satisfet, però m’adono que algú altre, que no és millor que jo en res, guanya el doble. A l’instant, si soc de condició envejosa, la satisfacció que hauria de produir-me el que tinc s’esfuma, i començo a ser devorat per una sensació d’injustícia.

9. La cura adequada per a tot això és la disciplina mental, l’hàbit de no pensar pensaments inútils. Al cap i a la fi, què és més envejable que la felicitat? I si puc curar-me de l’enveja, puc aconseguir la felicitat i convertir-me en envejable.

10. Segur que a l’home que guanya el doble que jo li tortura pensar que algú altre guanya el doble que ell, i així successivament. Si el que desitges és la glòria, pots envejar Napoleó. Però Napoleó envejava Juli Cèsar, Juli Cèsar envejava Alexandre el Gran que, m’atreviria a dir, envejava Hèrcules, que mai va existir. Per tant, no és possible alliberar-se de l’enveja només per mitjà de l’èxit, perquè sempre hi haurà, a la història o a la llegenda, algú amb més èxit que tu. Podem alliberar-nos de l’enveja gaudint dels plaers que trobem, fent la feina que cal fer i evitant les comparacions amb què suposem, potser molt equivocadament, que els altres tenen més sort que nosaltres.

11. La modèstia innecessària té molt a veure amb l’enveja. […] Crec que no hi ha res de dolent en educar un nen de manera que es cregui un tipus fantàstic. […] Imagini’s com de desafortunada seria la vida d’un paó si se li hagués ensenyat que està malament tenir una bona opinió d’ell mateix. Cada vegada que veiés un altre paó desplegant la seva cua es diria: “No he de pensar que la meva cua és millor que la seva, perquè això seria de presumits, però com m’agradaria que ho fos! Aquest odiós paó està convençut que és magnífic! Li arranco unes quantes plomes? Així ja no me n’hauria de preocupar, que em comparessin amb ell.” Fins i tot podria ser que li preparés una trampa per demostrar que era un mal paó, de conducta indigna, i denunciar-lo a les autoritats. A poc a poc, establiria el principi que els paons amb cues especialment boniques són gairebé sempre dolents, i que els bons governants del regne dels paons haurien d’afavorir les aus humils, amb només unes quantes plomes flàccides a la cua. Tan bon punt hagués establert aquest principi, faria condemnar a mort els paons més bonics, i al final les cues esplèndides serien només un record borrós del passat. Així és la victòria de l’enveja disfressada de moralitat.

12. L’enveja està molt relacionada amb la competència. No envegem la bona sort que considerem totalment fora del nostre abast.

13. La fatiga és una causa molt freqüent de l’enveja. Quan un home se sent incapacitat pel treball que ha de fer sent un descontentament general, que té moltíssimes possibilitats d’adoptar la forma d’enveja cap als qui tenen un treball menys exigent. Així doncs, una de les maneres de reduir l’enveja consisteix a reduir la fatiga.

14. Els elements essencials de la felicitat són simples, tan simples que les persones sofisticades no són capaces d’admetre què és el que realment ens falta. […] Per trobar el camí que li permeti sortir d’aquesta desesperació, l’home civilitzat ha de desenvolupar el seu cor tal com ha desenvolupat el seu cervell. Ha d’aprendre a transcendir d’ell mateix.