Música

La tieta

La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam

| 01/11/2019 a les 00:35h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, La tieta, Joan Manuel Serrat, cançó

La despertarà el vent, d'un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit i són freds els llençols.
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà,
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam.
Escoltarà el miol d'un gat capat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Hi ha un missal adormit damunt de la tauleta,
i un got d'aigua mig buit.

I un mirall esquerdat que li diu: Ja et fas gran,
com ha passat el temps, com han volat els anys.
Com somnis de jovent pels carres s'han perdut.
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls.

La portera al seu pas dibuixarà un somrís
amb l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
I com cada dia el mateix: agafar l'autobús
per treballar al despatx d'un advocat gandul.

Amb qui en un altre temps ella es feia l'estreta.
D'això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.
Amb qui en un altre temps ella es feia l'estreta.
D'això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat quan arriba el Nadal,
la que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que el fill del seu germà.
La que diu: Tot va bé. La que diu: Tant se val.

I el Diumenge de Rams li compra al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons,
i a l'església tots dos faran com fa el mossèn.
I lloaran Jesús que entra a Jerusalem.

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners.

I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat el nínxol, el taüt,
els salms dels capellans i les misses de difunts.

I les flors que han de seguir el seu enterrament
són coses que sovint les oblidem la gent,
i fan tan bonic les flors amb negres draps penjant,
i al darrere uns amics descoberts fa un instant.

I una esquela que ens diu que s'ha mort la senyoreta.
Que descansi en pau, amén. I oblidarem la tieta.


Foto: Hernán Piñera

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
15/11/2019

COMENTARIS

la tieta - Toni Beiro
Anònim, 05/11/2019 a les 14:47
+0
-0

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions