Poesia dibuixada

De parar i desparar taula

Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola

Especial: Poesia dibuixada
Arxivat a: Biblioteca, Sílvia Bel, Marta Bellvehí, lletrA, Poesia dibuixada, Maria-Mercè Marçal, poesia dibuixada, poesia
Sensibilitat i creativitat. Poetes d'avui i d'ahir. La veu de l'actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. És una forma d'impulsar i homenatjar l'ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.


Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no vens. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Soc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco les nou i les deu, i soc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no soc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que soc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.



Poema: Maria-Mercè Marçal.
Veu: Sílvia Bel.
Il·lustracions: Marta Bellvehí.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
02/07/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull una taula rodona sobre els nous projectes en entorns no urbans
Imatge il·lustrativa
Som Cultura proposa un recorregut pel patrimoni artístic i tradicional d'aquestes comarques
Imatge il·lustrativa
Som Cultura recorre el patrimoni monumental, artístic i tradicional de les comarques gironines
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Pensa porta el pensament i la filosofia a diversos espais de la ciutat
Imatge il·lustrativa
Un espot nadalenc que ens anima a ser generosos amb els que estimem
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com hem arribat a perdre el contacte directe amb els que estimem
Imatge il·lustrativa
Una animació ens anima a reflexionar sobre el perill de viure en la indiferència
Imatge il·lustrativa
Les botigues són farmàcies que ofereixen remeis contra els problemes de la vida