En veu alta

Covava l'ou de la mort blanca

Sota l'aixella, arran de pit

Especial: En veu alta
Arxivat a: En veu alta, en veu alta

Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
                 on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
            de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
          mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
 
(Del poemari pòstum «Raó del cos»)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull una taula rodona sobre els nous projectes en entorns no urbans
Imatge il·lustrativa
Som Cultura proposa un recorregut pel patrimoni artístic i tradicional d'aquestes comarques
Imatge il·lustrativa
Som Cultura recorre el patrimoni monumental, artístic i tradicional de les comarques gironines
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Pensa porta el pensament i la filosofia a diversos espais de la ciutat
Imatge il·lustrativa
Un espot nadalenc que ens anima a ser generosos amb els que estimem
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra com hem arribat a perdre el contacte directe amb els que estimem
Imatge il·lustrativa
Una animació ens anima a reflexionar sobre el perill de viure en la indiferència
Imatge il·lustrativa
Les botigues són farmàcies que ofereixen remeis contra els problemes de la vida