Entre les noies que estudien cinema i les que s’hi acaben dedicant hi ha un buit enorme. Per tal d’analitzar aquesta escletxa, investigadors i investigadores de tres grups de recerca de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) han creat una línia de recerca dedicada a la relació entre la dona i el cinema. Llegim 14 reflexions del Proyecto MYC (Mujeres y Cine), format per Marta Álvarez, Mar Binimelis, Elena Oroz i Annette Scholz.
Haifaa al-Mansour. Foto de Hayle Niemann
1. Les dones tenen menys presència al món del cinema, darrere les càmeres, malgrat que entre els estudiants de carreres audiovisuals i cinematogràfiques hi ha paritat.
2. La presència de dones cineastes que treballen en els diversos àmbits que inclou el sector ronda el 17% (tenint en compte la mitjana des de 2007 fins a 2015), incloent-hi àrees més estereotipadament femenines (com la perruqueria, el maquillatge o el vestuari) i totes les escales salarials.
3. Als graus de Comunicació Audiovisual d’algunes universitats com la UVic-UCC, les estudiants dones superen en nombre els seus companys homes i arriben a ser el 60% de l’alumnat. Un altre exemple és el que ofereix l’ESCAC (Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya) on, durant el període que va de 2011 fins a 2016, un 88% dels estudiants de direcció artística i un 55% dels de producció eren dones.
4. El tipus de discriminació que es dona a la indústria cinematogràfica és tant horitzontal com vertical: el baix percentatge de dones que hi treballen decreix a mesura que s’escala en la jerarquia laboral.
5. La presència de les dones a la indústria cinematogràfica en percentatges: 44% a la direcció artística, 25% al muntatge, 24% a la producció, 19% a la direcció i 12% als guions. En tasques relacionades amb la fotografia el percentatge baixa fins al 9%. Amb el so fins al 7%.
6. En els circuits alternatius o informals de circulació fílmica (festivals, en línia…) la presència de dones cineastes, encara que segueix sent minoritària, és més gran, al voltant del 20%.
7. Sobre la presència de dones a la indústria cinematogràfica hi ha publicacions d’interès, com el volum Cineastas emergentes, que es publicarà aquesta tardor per Iberoamericana Vervuert. També, a la UVic-UCC, s’han realitzat recentment les Jornades Dones i Cinema. La bretxa entre formació i professionalització.
8. La presència de dones en tots els sectors de la indústria varia segons el gènere cinematogràfic: hi ha més participació femenina en la producció de documentals que en la realització de pel·lícules de ficció.
9. Els àmbits de l’animació i dels efectes especials els ocupen quasi exclusivament homes.
10. Les dones que estudien direcció a l’ESCAC suposen el 30% de l’alumnat i a l’ECAM el 36%. Les dones que treballen com a directores són només el 10% del total.
11. La gran preocupació per a les dones que treballen en l’àmbit del cinema és la conciliació familiar.
12. Històricament, les dones que reben reconeixement públic per la seva feina són les que estan visibles a la pantalla i no les que es dediquen a tasques darrere les càmeres. En les trenta-dos edicions dels Premios Goya només sis dones han guanyat el reconeixement d’honor dels premis i només una ho va fer per la seva feina darrere les càmeres.
13. Les dades disponibles sobre la indústria televisiva catalana assenyalen que la situació és similar a la de la indústria cinematogràfica.
14. Fa poc temps que s’ha obert el debat sobre les dificultats que es troben les dones per treballar de cineastes. Esperem que generi mesures que permetin revertir la situació.
Estiu 1993, de Carla Simón.
La noche de Mari, de Roser Aguilar.
Las distancias, d’Elena Trapé.
