Com que la mar m’exclou dels seus combats
m’invento un peix espasa que travessa
de banda a banda la badia
i enforquilla un per un tots els banyistes.
(Se’n salvaran només aquelles noies
que en el precís moment de l’escomesa
alcin els ulls i em mirin, amoroses)
Tot seguit calo foc als para-sols
i, a més a més de dispersar les barques,
engego un bufarut que converteix
la platja en un sahara.
En acabat m’assec a reposar
i reprenc la lectura, mentre miro
de cua d’ull la gent que, com si res,
passeja indiferent vora de l’aigua.
Miquel Martí i Pol a La Blava. Final dels anys 80. Fotografia: FMMP
El mar i les mirades amoroses que fan mal
Davant el mar. Els infants juguen entre la sorra i l’aigua de la platja, i els adults s’estiren, s’aixequen o es banyen, mentre Miquel Martí i Pol assegut, corbat, davant la platja, amb un llibre tancat a les mans i un lleuger tremolor que no el desempara, s’entreté cercant els millors mots per crear imatges imaginades.
El poeta de Roda de Ter, afectat d’esclerosi múltiple des de fa set anys, no es compadeix perquè no pot anar a la mar amb llibertat, però se’n venja, a la seva manera, inventant-se una escena, fantasiejant: “m’invento un peix espasa que travessa […] i enforquilla un per un tots els banyistes”. La revenja, plena d’ironia, salva les noies que el mirin, “amoroses”, quan ell també les mira.
En aquest precís moment la nostra imaginació ens trasllada a un indret privilegiat: Miquel Martí i Pol contemplant fixament la mar i les banyistes, tot buscant les mirades creuades de les noies a qui observa. Aquest moment de calma, però, dura un instant. Potser ha trobat mirades tristes, llastimoses, que no ajuden, que fan mal. El cas és que el poeta decideix convertir «la platja en un sahara». I només és un cop arrasada que, ara sí, torna la calma.
Satisfet després de la malifeta, el poeta reprèn la lectura i mira, de cua d’ull, la gent que passeja i que havia desaparegut, instants abans, en l’escena imaginada. I en els versos finals de nou, retorna l’equilibri entre la vida que li és imposada i la vida que amb la poesia i per la poesia ha sabut viure.
Aquest poema el va escriure Miquel Martí i Pol fa quaranta-un anys, set després que se li diagnostiqués la malaltia, i havent aconseguit de vèncer-la psicològicament. Darrere la imatge estiuenca creada amb les seves paraules, encara avui hi descobrim un món de profunditat a voltes inexplorada.
Per saber-ne més
Aquest poema forma part del recull Les Clares paraules, publicat per primera vegada dins del volum IV de l’Obra poètica de Llibres del Mall a l’Apèndix. Original mecanografiat del poema Com que el mar m’exclou dels seus combats…, publicat en el recull Les Clares paraules. Arxiu Miquel Martí i Pol. Carpeta amb anelles.
El llegat
El llegat Miquel Martí i Pol és propietat de la Diputació de Barcelona i gestionat per la Fundació Miquel Martí i Pol. Es conserva a l’espai Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda de Ter.
