Poema de Poema de Catalunya

«és temps d’aturar el temps tot escrivint/ marcant les ungles»

| 19/05/2015 a les 00:05h
Especial: L'ha ben plantada
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Riccardo Cuppini


Ara m’assec al pedrís de la porta
i convoco el Mediterrani,
vastíssim mirall blau o bé paraules
que resten fermes a fora el triangle:
és temps d’aturar el temps tot escrivint
marcant les ungles;
és temps de recollir discursos nous:
un cadafal de pedra.
Així, un retorn de minuts als setanta;
així, la mirada enllà, mar endins.
I resta sols el món, dret davant nostre,
sencer, com ara, que el discurs es pluralitza
i els versos poden invocar turons:
mesura del vell i del nou
damunt el fil dels somnis.
Així, negant que sigui apòcrifa, la llum;
pensant en aquells homes
afusellats als claus de l’estelada,
en temps d’aturar el temps tot escrivint
marcant les ungles.
 
Fins que deixem de ser
qui habita encara eixes gàbies d’ocells.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut