“Com a fotògrafa especialitzada en naixements, cada oportunitat que tinc de documentar un part a casa és especial, però el cas d’aquesta família s’ha guanyat un lloc especial al meu cor. Vaig tenir l’honor de retratar el naixement de dos dels tres fills de la Brooke i en tots dos casos va tenir amb ella un membre molt especial de la família.” La fotògrafa Kristin Waner explica, en primera persona, un dels casos més bonics amb què es va trobar retratant un part a casa.
1. El Ranger s’acostava a la Brooke per assegurar-se que tot anava bé. Des de deixar-se abraçar quan començava una contracció…
Foto: Kristin Waner
2. …fins a observar-la patir el dolor a fora.
Foto: Kristin Waner
3. La Brooke ja havia tingut un altre gos, el Ryder, que quan ella va tenir l’altre fill havia mostrat la mateixa atenció que el Ranger.
Foto: Kristin Waner
4. Es notava que el Ranger estava excitat, que d’alguna manera sabia què passava. Saltava al llit per fer petons a la Brooke, per animar-la.
Foto: Kristin Waner
5. Va ser bonic de veure, el lligam entre una mare, un nadó i el seu millor amic animal.
Foto: Kristin Waner
6. M’hi vaig haver de fixar, no és una cosa que et trobis habitualment. La presència del Ranger calmava la Brooke quan les contraccions començaven.
Foto: Kristin Waner
7. Quan ens vam traslladar a la piscina, el procés es va accelerar.
Foto: Kristin Waner
8. Mentre el marit de la Brooke i la doula que els acompanyava l’ajudaven a suportar cada contracció, el Ranger venia i intentava confortar la Brooke amb petons.
Foto: Kristin Waner
9. Sabia que estava en bones mans així que esperava pacientment que nasqués el petit.
Foto: Kristin Waner
10. Aquest part semblava més intents i complicat que l’anterior.
Foto: Kristin Waner
11. Quan va néixer la petita Berkeley tothom estava contentíssim. Era una nena!
Foto: Kristin Waner
12. Durant la commoció, el Ranger va voler apropar-se per conèixer la seva nova germaneta.
Foto: Kristin Waner
13. Ja l’estimava.
Foto: Kristin Waner
14. La va observar tota l’estona, des del moment en què la pesaven fins que li van posar la primera muda.
Foto: Kristin Waner
15. Semblava orgullós de veure-la i del que la Brooke havia aconseguit.
Foto: Kristin Waner
16. Quan vaig arribar a casa i vaig mirar-me totes les fotos em vaig sentir al setè cel.
Foto: Kristin Waner
17. Volia riure i plorar mentre les mirava. Eren perfectes.
Foto: Kristin Waner
18. Vaig enviar les primeres proves a la Brooke, la mare. Ella ni se n’havia adonat, que el Ranger no s’havia separat d’ella.
Foto: Kristin Waner
19. Va ser molt bonic poder captar-ho i que la Brooke ara pugui mirar enrere i veure el que d’una altra manera no hagués pogut.
Foto: Kristin Waner
20. La part més bonica d’aquesta història és que la Brooke és doula i ajuda i conforta moltes mares com ella mateixa a través del viatge, dur i bonic, del part.
Foto: Kristin Waner
