El petó (en alemany Der Kuss) és segurament l’obra més coneguda del pintor austríac Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol del 1862 – Viena, 6 de febrer del 1918), i un retrat de l’amor i la luxúria. Més enllà del daurat, l’obra acumula al seu voltant fets i dades ressenyables.
El petó, Gustav Klimt – Google Art Project, Domini públic – Viquipèdia
1. Abans d’aquesta obra, durant la primera dècada del segle XX, Klimt havia sigut blanc de crítiques i burles per les seves pintures a l’aula magna de la Universitat de Viena. Pels nus que hi apareixen, les seves interpretacions de la filosofia, la medecina i la jurisprudència van ser titllades de pornogràfiques i pervertides i la seva carrera se’n va ressentir.
2. El 1907, després de l’episodi al voltant dels frescos de Viena, Klimt travessava una crisi creativa. Confessava en una carta “O bé soc massa vell, o bé soc massa nerviós o massa estúpid, alguna cosa deu anar malament”. Al cap de poc, però, va començar a treballar en la que ha acabat sent la seva obra més popular.
3. El 1908, l’Österreichische Galerie va exposar El petó malgrat que Klimt no l’havia acabat. Amb tot, els responsables del Museu Belvedere (Österreichische Galerie Belvedere) van voler incloure’l immediatament a la seva col·lecció.
4. El Museu Belvedere va pagar 25.000 corones (aproximadament 240.000 dòlars) per l’adquisició de l’obra. Fins aquell moment, el preu més alt que s’havia pagat a Àustria per una obra d’art no superava les 500 corones.
5. S’estima que si El petó es posés a la venda, assoliria altre cop una xifra de rècord, tenint en compte que Adele Bloch-Bauer, una obra menys coneguda de Klimt, va ser venuda per 135 milions de dòlars (més de 107 milions d’euros) el 2006.
6. La postura dels amants representats a la pintura reprodueix les formes naturals típiques de l’Art Nouveau de Viena (Viena Jugendstil). Les formes simples de l’estampat del mantó, però, mostren l’impacte del moviment Arts and Crafts i les espirals remeten a l’art de l’edat del bronze, pel que l’obra és un clar exemple de col·lisió d’estils.
7. Inspirat pels mosaics bizantins, Klimt va decidir utilitzar pa d’or a les seves pintures per crear el que va acabar sent el seu segell i El petó n’és el principal exemple.
8. La producció del pintor es va centrar principalment en dones, pel que l’aparició d’un home –per bé que la seva cara resta oculta– era inusual. La vestimenta modesta dels amants fa del quadre una de les seves creacions més conservadores.
9. Alguns historiadors de l’art han teoritzat que les figures del quadre no són altres que el mateix Klimt i la dissenyadora Emilie Flöge, parella seva.
10. Altres historiadors de l’art proposen que la dona que apareix a El petó és Adele Bloch-Bauer, qui va fer de model en altres obres durant el mateix any. Encara hi ha una altra teoria, però, i és que els cabells pèl-rojos senyalen cap a Hilda, la model que va fer servir el pintor a Dànae, Dona amb barret i boa de plomes i Peix daurat.
11. Les dimensions de l’obra són 180cm x 180cm.
12. La composició original de Klimt és un quadrat perfecte però la popularitat de l’obra ha fet que es reprodueixi en infinitat de formats i suports, habitualment retallat i en format rectangular.
13. L’ús del pa d’or remet a l’art religiós. Fer-lo servir en una obra que celebra els plaers terrenals i la sensualitat de la sexualitat va ser considerat blasfem.
14. El 2003, Àustria va encunyar una moneda de 100€ commemorativa amb un detall d’El petó a una cara i un retrat de Klimt treballant al seu estudi a l’altra.
Gustav Klimt. Foto: Josef Anton Trčka – Viquipèdia
