Visions

Però m'agrada

Durant un mes hem tingut a l’abast els millors actors i directors, convertits en herois i malvats

| 16/07/2018 a les 00:30h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, Mundial, Visions

Foto: Vee


Ens han regalat, com sempre, els drames més intensos. Aquells que fan que l’estómac se’t vagi doblegant a poc a poc fins que l’esòfag s’acaba trobant amb l’intestí, que aconsegueixen que t’identifiquis amb personatges que no només no coneixes sinó que no tenen res a veure amb tu, habitants d’un món llunyà, d’una alta galàxia, que són dels teus aquesta nit; per això acabes plorant amb ells, i amb la resta d’espectadors, quan arriba el final, desolador i irreversible, i la fredor de les llàgrimes damunt les galtes et recorda que tot plegat només és un espectacle. Tot i que tu, assegut encara, arreplegant forces per aixecar-te, saps que sí, però no només.
 
També ens han ofert les millors comèdies, obres d’entreteniment pur i cristal·lí, amb diàlegs endimoniadament àgils, plens de rèpliques vertiginoses, cadascuna més punyent, que et fan gaudir com el nen que et passes la vida mirant d’amagar i que aprofita l’oportunitat per sortir de la gàbia, fer-se amb les regnes i esbotzar tots els frens que, amb els anys, has anat posant a la diversió; i xales i tornes a sentir-te com quan, de petit, baixaves al carrer al capvespre i demà quedava tan lluny.    
 
Hem vist també les millors obres de suspens del món. Trames obscures i enrevessades, plenes de sorpreses, de girs inesperats, bruscos, sovint injustos, que mentre parpelleges converteixen els somnis en malsons i que t’aboquen a finals amb desenllaços agònics, on la vida i la mort es decideixen en una ruleta russa cruel i fascinant.
 
Hi ha hagut tot això i més. També dansa, amb ballarins ingràvids capaços de travessar l’escenari, amb tres gambades, sense gairebé ni fregar-lo; i coreografies de precisió geomètrica que han deixat impreses a l’aire figures inoblidables construïdes a base de moviments d’una bellesa hipnòtica; i música, esclar, amb interpretacions a cappella de corals capaces de fer tremolar l’ànima de paios que la tenen macerada en whisky. Fins i tot les noves tecnologies s’han apuntat al festival, aportant-hi rigor i obligant els intèrprets, sobretot els pallassos, a renovar un repertori obsolet i trampós.
 
Durant un mes hem tingut a l’abast els millors actors i directors, convertits en herois i malvats, en traïdors i redemptors, però ja s’ha acabat. I ens tocarà esperar quatre anys perquè, a diferència del Grec, el Mundial de Futbol no se celebra cada estiu.
 
I sí, ja ho sé, només és rock’n’roll però m’agrada.   

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord