Taller d'escriptura

Trajectes cíclics

Es passegen amb aplom pel teu cos com si fossin a casa seva

| 16/07/2018 a les 12:31h
Especial: Taller d'escriptura
Arxivat a: Biblioteca, taller d'escriptura

Foto: Send me adrift


Resulta que tens ganes de plorar. No són quatre llàgrimes del tipus estic tova i sensible, no. Succeeix que la realitat se't desmunta. Tanques els ulls. Empasses. I et dius que ja passarà. I sí, és clar, passa.
 
Res és imaginari, ni casual, ni tan sols fruit del no-res. Tot gira en espiral al teu terrat. També als pisos de més avall, on es couen tots els sentiments. I el dia abans, et col·loques a l’ull de l’huracà. Sents l’impacte del vent sobre les espatlles i l’autoestima ajupir-se fins a llepar el terra.
 
Ja saps què has de fer. No resistir-te. Observar d’on bufen els vents. Deixar-te portar sense judicis. Escoltar-te. I amb una mica de sort, aprendre’n alguna cosa.
 
Tot és culpa d’elles, les malparides. Es passegen amb aplom pel teu cos com si fossin a casa seva i qüestionen tot allò que troben al seu pas. Aprofiten aquelles escletxes que sempre hi són per recordar-te que, almenys una vegada cada quatre setmanes, guanyaran la batalla i et canviaran la decoració de les emocions.
 
Del passat, posen en dubte tot allò que et defineix. Tot el que portes tatuat en secret als racons més amagats de la pell. Del present, t'esquerden el potencial, el que lluites per no boicotejar enmig d’una rutina que t’estreny. Del futur... Res. El futur ja fa dies que vas entendre que no existeix i no en vols ni parlar. No cal.
 
I camines fent equilibris sobre la línia que et separa d’abandonar tot allò que t’omple i alhora t’exigeix un esforç per superar-te. Perquè, malgrat conèixer el teu cicle, en ocasions t’agafa desprevinguda. I aquell exèrcit d’hormones inunda els compartiments que tens a les fosques. Però mira, et dones permís per experimentar, una vegada més, l’impacte d’un simulacre de caiguda al buit. Remenes en algunes de les teves ferides i t’hi sobreposes.
 
No hi ha espai per encabir-hi cap error. I després de la pujada sempre ve la baixada, i a l’inrevés. I l’endemà t’aixeques amb un altre aire. Elles s’han esfumat. I tu t’has desprès d’allò que et pesa. I ara t’adones que, en realitat, potser no n’hi havia per tant. I que, segurament, el més greu de tot plegat són els dos granets que t’han sortit a la cara i l’anèmia que arrossegues des de fa anys.
 
I és que, sovint, la vida avança així, en trajectes cíclics. I, de nou, el dia es tenyeix d’un altre color. També de vermell intens.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
30/07/2018
Imatge il·lustrativa
30/07/2018
Imatge il·lustrativa
23/07/2018
Imatge il·lustrativa
07/07/2018

COMENTARIS

Res
Anònim, 17/07/2018 a les 10:36
+5
-0
Increïble els que sabeu escriure, dieu amb les paraules.
Normalitat i rutina feta prosa
Carfogi, 17/07/2018 a les 18:51
+4
-0
No haguès oensat mai que el cucle menstrual es poguès expresar d’aquesta manera.
Mollt bon text!!
Molt encertat
Ana77, 17/07/2018 a les 22:09
+4
-0
Molt encertat Elena quin viatge més estressant ajajja totes les emocions plasmades en aquest text enhorabona ho has clavat!
Trajectes cíclics
Núria Ruiz, 18/07/2018 a les 18:05
+2
-0
Que ben escrit i sorprenent el tractament del tema . Paraules potents i ben escollides. M’agrada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona programa un cicle de quatre concerts
Imatge il·lustrativa
Catorze equipaments de Barcelona obren al públic els seus espais restringits
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso dedica una exposició a la relació de l'artista malagueny amb Paul Éluard
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»