La vida té vida pròpia

Retrobaments

Mai no t'he dit fins a quin punt vaig arribar a estimar-te

| 21/07/2018 a les 00:01h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia, Sònia Moll Gamboa, Cambres pròpies

Foto: Anne Marthe Widvey


M'agradaria tenir una foto teva, una d'abans. Il·lustraria aquesta entrada a la perfecció, si no fos que en un aparador tan públic com aquest no se m'acudiria mai penjar la foto de ningú. Em basta amb imaginar-la (amb imaginar-te), aquí mateix, en el marge esquerre, els cabells rossos i fins, els ulls blaus amb aquella espurna d'alegria que no he sabut trobar-te avui, i t'asseguro que l'he buscada, semblava que no et volia mirar gaire però cada llambregada era profunda, precisa, intensa, igual com et mirava fa anys, quan tu no em veies ni em sabies, quan encara no te m'acostaves buscant l'escalf de la conversa, quan encara no compartíem llàgrimes. Mai no t'he dit fins a quin punt vaig arribar a estimar-te, fins a quin punt t'estimo encara, incondicionalment, malgrat tot, malgrat el dolor d'una traïció que tu potser penses que encara em cou i jo no he sabut com dir-te que no, que fa tant de temps que no, que estimar-te no depèn de si fas o no fas, estimar-te no depèn de res sinó de mi, que et miro i sé que et vull feliç, que em fa un dolor menut no trobar-te ja enlloc l'alegria, les ganes, la il·lusió, la rialla a punt d'escapar-se't per les comissures dels llavis, aquella llum als ulls. Que em fa mal aquesta teva llum trista d'aquests dies que et torno a trobar casualment pels carrers del barri, em fa mal que t'apaguis quan podries brillar, expandir-te, ser tan feliç com et mereixes, que és molt, que és tot, una mica com en aquella foto d'abans, la que no tinc, la que no puc penjar per il·lustrar aquesta entrada, la que té tota la llum que no t'he trobat avui, la llum que et desitjo, encara que no t'ho creguis, amb tota la meva ànima.




*text publicat al blog La vida té vida pròpia

COMENTARIS

Inútil rebeldia
Anònim, 21/07/2018 a les 20:28
+1
-0
Pero como se rebela..!
Pero porque no se conforma
y se calla y me deja en paz
con mis sopitas y mis recuerdos..
pero no, cuando la música
la acaricia con su varita mágica
mi vieja alma se rebela y no hace
ningún caso a mi cerebro..
y como un tonto pregunto
a las estrellas esperando contestación
como cuando era joven .
La teva foto
Sea Hai, 29/07/2018 a les 11:33
+1
-0
Exquisita la teva escriptura, un plaer llegir-te.
Preciosa!
JUSA, 07/08/2018 a les 23:32
+0
-0
Ets més bonica que un sol!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai