Visions

Xesco Boix, encara plorem per tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

| 21/07/2018 a les 00:00h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, Xesco Boix, cançó, música, Visions
L'animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.
 


Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L'avi –que es moriria, ell també, al cap de vuit anys– em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s'havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l'havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m'atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l'avi.

Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m'havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l'acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d'entendre que hagués triat morir. L'estupefacció m'acompanyava encara el desembre d'aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l'Avui i l'he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l'Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.
 

COMENTARIS

Jo també me'n recordo del dia que va morir
Anònim, 21/07/2018 a les 00:55
+2
-0
Sí, va ser molt dur. Vaig sentir la notícia per la ràdio. I també vaig anar al parc de la ciutadella quan li van fer l'homenatge.
Gràcies
Anònim, 21/07/2018 a les 09:42
+1
-1
Com a pare de nens, avui d'11 i 12 anys, que també han escoltat el Xesco, t'agraeixo, Eva, aquest fantàstic article. Preciós llegir la teva carta de fa 33 anys.

Gràcies.
Record d'en Xesco
Jaume Cela, 21/07/2018 a les 19:38
+5
-0
En Xesco Boix va venir durant una temporada a l'escola del Camp de la Bota. Acostumava a venir un dia a la setmana, `però sense avisar prèviament. Es posava davant els nens i les nenes de les classes amb la guitarra i cantava i els feia cantar i els demanava que li ensenyessis les cançons que portaven de la seva terra, sobre tot d'Andalusia. Era un moment màgic. I sempre saltava la tanca del pati, tot i que jo li demanava que s'esperés, que ja li obriríem la porta, però per a ell no hi havia ni portes ni tanques. Ell saltava. Ell i guitarra. I començava la festa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat