Visions

Xesco Boix, encara plorem per tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

| 21/07/2018 a les 00:00h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, Xesco Boix, cançó, música, Visions
L'animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.
 


Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L'avi –que es moriria, ell també, al cap de vuit anys– em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s'havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l'havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m'atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l'avi.

Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m'havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l'acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d'entendre que hagués triat morir. L'estupefacció m'acompanyava encara el desembre d'aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l'Avui i l'he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l'Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.
 

COMENTARIS

Jo també me'n recordo del dia que va morir
Anònim, 21/07/2018 a les 00:55
+2
-0
Sí, va ser molt dur. Vaig sentir la notícia per la ràdio. I també vaig anar al parc de la ciutadella quan li van fer l'homenatge.
Gràcies
Anònim, 21/07/2018 a les 09:42
+1
-1
Com a pare de nens, avui d'11 i 12 anys, que també han escoltat el Xesco, t'agraeixo, Eva, aquest fantàstic article. Preciós llegir la teva carta de fa 33 anys.

Gràcies.
Record d'en Xesco
Jaume Cela, 21/07/2018 a les 19:38
+5
-0
En Xesco Boix va venir durant una temporada a l'escola del Camp de la Bota. Acostumava a venir un dia a la setmana, `però sense avisar prèviament. Es posava davant els nens i les nenes de les classes amb la guitarra i cantava i els feia cantar i els demanava que li ensenyessis les cançons que portaven de la seva terra, sobre tot d'Andalusia. Era un moment màgic. I sempre saltava la tanca del pati, tot i que jo li demanava que s'esperés, que ja li obriríem la porta, però per a ell no hi havia ni portes ni tanques. Ell saltava. Ell i guitarra. I començava la festa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht