Visions

Xesco Boix, encara plorem per tu

L'animador infantil va triar morir quan només tenia 38 anys

| 21/07/2018 a les 00:00h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, Xesco Boix, cançó, música, Visions
L'animador infantil Xesco Boix va néixer a Barcelona el 3 de febrer del 1946 i va morir a Malgrat de Mar el 21 de juliol del 1984.
 


Va ser el primer mort de la meva vida. Era un 21 de juliol, jo tenia quinze anys, en faltaven dos perquè es morís la meva cosina. L'avi –que es moriria, ell també, al cap de vuit anys– em va explicar al passeig de Palamós que en Xesco s'havia tirat a la via del tren, o que a en Xesco l'havia atropellat un tren, i em va semblar que el cel em cauria al damunt i m'atropellaria a mi. Em va caldre veure la notícia per la tele per acabar de pair les paraules de l'avi.

Aquell estiu del 1984 vaig rellegir un llibre que m'havia recomanat personalment en Xesco Boix a la llibreria Ona de la Gran Via de Barcelona: Sadako vol viure, de Karl Bruckner. La història d’una nena víctima de les radiacions d’Hiroshima que es proposa fer mil ocells de paper per espantar la leucèmia que l'acabarà apartant del món de forma prematura.
 
En Xesco volia viure com la Sadako, per això em va costar tant d'entendre que hagués triat morir. L'estupefacció m'acompanyava encara el desembre d'aquell any, quan vaig escriure-li un text des del Festival de la Infància. La carta me la va publicar l'Avui i l'he recuperada gràcies al servei de premsa digitalitzada de l'Ajuntament de Girona.
 
Très dècades llargues després, els teus nens ens hem fet grans. Et recordem amb un gràcies i un somriure. I encara plorem per tu.
 

COMENTARIS

Jo també me'n recordo del dia que va morir
Anònim, 21/07/2018 a les 00:55
+2
-0
Sí, va ser molt dur. Vaig sentir la notícia per la ràdio. I també vaig anar al parc de la ciutadella quan li van fer l'homenatge.
Gràcies
Anònim, 21/07/2018 a les 09:42
+1
-1
Com a pare de nens, avui d'11 i 12 anys, que també han escoltat el Xesco, t'agraeixo, Eva, aquest fantàstic article. Preciós llegir la teva carta de fa 33 anys.

Gràcies.
Record d'en Xesco
Jaume Cela, 21/07/2018 a les 19:38
+5
-0
En Xesco Boix va venir durant una temporada a l'escola del Camp de la Bota. Acostumava a venir un dia a la setmana, `però sense avisar prèviament. Es posava davant els nens i les nenes de les classes amb la guitarra i cantava i els feia cantar i els demanava que li ensenyessis les cançons que portaven de la seva terra, sobre tot d'Andalusia. Era un moment màgic. I sempre saltava la tanca del pati, tot i que jo li demanava que s'esperés, que ja li obriríem la porta, però per a ell no hi havia ni portes ni tanques. Ell saltava. Ell i guitarra. I començava la festa.
PER MI ESTÁS PRESENT...!!!!
Anònim, 23/04/2020 a les 23:46
+1
-0
VIVIAS APROP DE CASA ELS PARES I ENS TROVABAM, QUINA ALEGRIA PER MI VEURAT..YO TRABALLAVA ALLAVORS A UNA LLAR DE INFANTS I ENS ENS RETROVABEN A LE ESCOLA DE ESTIU DE " ROSA SENSAT " EL JULIOL DESPRES DEL TANCAMENT DE LES ESCOLES , TU VENIAS PER ALLÁ CANTABAS I CANTABAS..EN VAS ENCANDILA QUIN DO...?! UNIC..EN VARES DEDICAR UNES CANÇONS I EL GUARDÓ NO MAN PUC DESPENDRE ..DESITJERIA QUÉ POGUESIS SEGUIR CANTANT ALLA AVONT ESTIGUIS...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país