Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig del 1894 a Barcelona. Quan tenia set anys se li va morir el pare, que treballava com a fogoner d’un vaixell. Arran d’això va passar part de la infantesa a l’anomenat Asilo Naval, i amb prou feines va anar a l’escola. Va morir el 7 d’agost de 1924 també a Barcelona. El recordem llegint el poema Dona’m la mà, escoltant com Ovidi Montllor el recitava i com l’interpreta el músic Guiem Soldevila.
Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dona’m la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
(Del llibre L’irradiador del port i les gavines)
Foto: Fe Ilya
