«Bona nit, senyores i senyors. Soc Pepe Rubianes, actor galaicocatalà. Dic galaic, perquè vaig néixer a Galícia, encara que gairebé mai he viscut allà, i català, perquè he viscut sempre a Catalunya, encara que mai he nascut aquí.»
Pepe Rubianes va néixer el 2 de setembre de 1947 a Vilagarcía de Arousa i va morir l’1 de març de 2009 a Barcelona. A través de l’humor, aprendria a dir les coses pel seu nom. Amb una bona dosi d’ironia i amb uns quants somriures per repartir a tort i a dret. El recordem tornant-no a escoltar i llegint-ne 14 reflexions.
1. Sempre he odiat el còmic que va de còmic per la vida.
2. Aquest país, Catalunya, és molt surrealista. Ha tingut com a símbols un goril·la blanc i una marededéu negra.
3. Soc un home que ha dut la independència a extrems obsessius. De petit ja m’agradava jugar sol. No soc amant de donar explicacions.
4. La unitat d’Espanya me la sua pel davant i pel darrere.
5. M’agrada treballar poc i guanyar molt.
6. El nostre és un món de rics que s’avorreixen.
7. Es pot tenir una gràcia innata, però, si no la treballes, la perds quan fa dos minuts que ets en escena.
8. L’humor ha de tenir en compte que mai hi ha veritats permanents. És la poesia de la vida.
9. No és que m’agradi escandalitzar; dic les coses tal com les penso.
10. Segur que ens beneficia formar part del que prepotentment anomenem món civilitzat?
11. Amb tant d’imbècil amb carnet d’opinador, els savis callen.
12. Els grans personatges han estat persones que han rigut de tot. Només l’estúpid es pren seriosament aquesta cosa que anomenem vida.
13. En què crec? En el dia a dia, vaig tirant fins que això s’acabi. M’és igual, allà on aniré. Com a mínim sé que, de tots els que han marxat, no n’ha tornat cap.
14. Saps com de bé m’ho he passat en aquesta vida? Saps com he follat? Saps com he menjat? Saps com he ballat? Que toca descansar? Doncs anem-hi.
