Basorèxia

Un dia feliç

I m’aguanto unes ganes de plorar en públic que no sé d’on em neixen

| 14/08/2018 a les 07:50h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Steven Yeh


És festa major arreu del territori, ja ho deveu saber. També al meu poble, faltaria més. Ahir, però, va fer malhora, va ploure i hi va haver tempesta. A pesar d’això, es va mantenir el concert del Halldor Mar a la plaça de l’Ajuntament. Això sí: es va convertir en un concert íntim; en devíem ser cinquanta, els que hi vam acudir, i ens va cantar a sopluig a l’entrada de l’Ajuntament. Reconec que no hi tenia cap expectativa, ni havia vist Katalonski ni n’havia escoltat cap cançó, només sabia que versionava a l’anglès temes de la Nova Cançó i que en Basté n’era megafan.
 
En un moment del concert, el Halldor va cantar una cançó que es diu Un dia feliç, del nou disc, ens diu, que explica com el fet de passar un dia jugant amb el pare o la mare, els germans o algú que t’estimis ja fa que sigui un dia feliç, que demà qui sap, ja es veurà, però que avui ha estat un dia feliç.
 
Portem pocs dies de festes, però hi som tots, al poble, els que hi viuen, els que hi venen sovint, el que hi venen poc i els que només es deixen veure aquesta setmana a l’any, perquè hi tornen a trobar-se amb amics, amb la família, a passar-ho bé. M’adono que plou però estem a gust, estem contents escoltant aquest islandès –posaria la mà al foc que és el primer islandès que passa pel poble. Llavors comença: Oh! Welcome home, oh please come in. There's no one missing, we're all here. I veig, contra la paret, l’única llibretera que ha donat el poble, ara jubilada, cantant-la en català: Oh! Benvinguts, passeu, passeu, ara ja no hi falta ningú... i m’aguanto unes ganes de plorar en públic que no sé d’on em neixen. Crec que és emoció.
 
Ahir va ploure i portem pocs dies de festa major però ja m’ha donat temps a passar-me una tarda jugant a la piscina amb ma germana i mon germà, com uns crios damunt d’un flamenc inflable. A ennuegar-me de riure mentre dinàvem. A reconciliar-me amb uns vells amics que enyorava, a viure tota l'exaltació d’un amor d’estiu adolescent, a banyar-me nua al mar, a córrer per camins de terra i arbres vora el riu, a emocionar-me amb un concert sota la pluja mentre un islandès ens canta oh! welcome home.
 
Què més es pot demanar? Un dia feliç és això: mirar al meu voltant i només veure gent que m’estimo com s’estimen els territoris que ens són casa.

COMENTARIS

La felicitat de les coses petites que són les més grans
Anònim, 15/08/2018 a les 10:50
+5
-0
Moltes gràcies. Totalment d acord.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
La festa de la literatura en català torna un any més a l'avinguda de la Catedral
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural celebra la primera edició del FES
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer