Alexitímia

L'altra banda

I tancaré els ulls i t'explicaré l'última de les meves pors i tu aconseguiràs tranquil·litzar-me

| 03/09/2018 a les 18:20h
Especial: Alexitímia
Arxivat a: Cambres pròpies, cambres pròpies, Clàudia Codina, Alexitímia

Foto: Send me adrift.


Sempre és la mateixa seqüència. Desbloquejo la pantalla del telèfon mòbil i amb una avidesa mental pròpia d'un perfecte addicte en tractament de deshabituació, obro l'agenda de contactes i premo el teu nom. Ho faig com a acte reflex i sense pensar-m'ho gaire, no fos cas que el meu jo responsable, afortunadament encara adormit, pogués recordar-me un dels vint-i-cinc motius pels quals no hauria de fer-ho. La línia sona i mentre ho fa poso a prova la meva oïda absoluta, tot intentant endevinar si el so insistent, discontinu i monòton que em separa de tu és un la o un si bemoll. Tu ho hauries sabut.

Els dits llargs i prims em tremolen amb simetria mentre les pupil·les se'm dilaten i la meva caixa toràcica em diu que prou, que d'aquí a uns instants serà incapaç de contenir aquest cor meu, que ara batega amb una força desproporcionadament irritant. És just en aquell precís instant i no abans quan el meu cervell perfectament entrenat a planificar i anticipar em dóna la primícia del que ja sé que passarà quan aquest si bemoll forçat decideixi aturar-se per donar-te pas.

Faràs aquella veu d'adormit que en nombroses ocasions m'havia atrevit a confessar-te que era la meva preferida i et dirigiràs a mi, com sempre fas, com si no hagués passat res. Com si encara fóssim en aquell estiu enganxós que va trencar-nos, com si no portéssim un any d'abismes i silencis empastifat a l'esquena. Com si no veiéssim, tu també ho veus, que a aquestes alçades ja ens separen més coses de les que ens uneixen. I parlarem. Potser una hora o dues. Dient-nos cançons que sabem que ens agraden, fragments de pel·lícules que creiem vitalment imprescindibles, sèries que sabem que no tindrem temps de mirar. I tancaré els ulls i t'explicaré l'última de les meves pors i tu aconseguiràs tranquil·litzar-me tal com ho feies, amb quatre paraules justes.
 
Ho allargarem i sabrem quan cal acabar-ho i penjaré i respiraré, sabent que totes i cada una de les paraules que hem intercanviat, fins i tot les que no ens hem dit, seran el meu somnífer imbatible les següents nits, en què no et trucaré perquè els dos sabem que repetir-ho seria abusiu. Perquè els dos sabem que repetir-ho trencaria aquest equilibri patològic i fràgil en què ens hem instal·lat aquests últims mesos i que hem sabut decorar amb prou destresa per no adonar-nos  que ja hi hem estat abans. I dormiré, profundament, abraçant aquestes paraules amb les puntes dels dits, teixint un escut invisible que a hores d'ara encara crec que em pot protegir del buit més temut, de l'espasme esfereïdor, del dia que la teva veu no sigui a l'altra banda del si bemoll.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions