Alexitímia

L'altra banda

I tancaré els ulls i t'explicaré l'última de les meves pors i tu aconseguiràs tranquil·litzar-me

| 03/09/2018 a les 18:20h
Especial: Alexitímia
Arxivat a: Cambres pròpies, cambres pròpies, Clàudia Codina, Alexitímia

Foto: Send me adrift.


Sempre és la mateixa seqüència. Desbloquejo la pantalla del telèfon mòbil i amb una avidesa mental pròpia d'un perfecte addicte en tractament de deshabituació, obro l'agenda de contactes i premo el teu nom. Ho faig com a acte reflex i sense pensar-m'ho gaire, no fos cas que el meu jo responsable, afortunadament encara adormit, pogués recordar-me un dels vint-i-cinc motius pels quals no hauria de fer-ho. La línia sona i mentre ho fa poso a prova la meva oïda absoluta, tot intentant endevinar si el so insistent, discontinu i monòton que em separa de tu és un la o un si bemoll. Tu ho hauries sabut.

Els dits llargs i prims em tremolen amb simetria mentre les pupil·les se'm dilaten i la meva caixa toràcica em diu que prou, que d'aquí a uns instants serà incapaç de contenir aquest cor meu, que ara batega amb una força desproporcionadament irritant. És just en aquell precís instant i no abans quan el meu cervell perfectament entrenat a planificar i anticipar em dóna la primícia del que ja sé que passarà quan aquest si bemoll forçat decideixi aturar-se per donar-te pas.

Faràs aquella veu d'adormit que en nombroses ocasions m'havia atrevit a confessar-te que era la meva preferida i et dirigiràs a mi, com sempre fas, com si no hagués passat res. Com si encara fóssim en aquell estiu enganxós que va trencar-nos, com si no portéssim un any d'abismes i silencis empastifat a l'esquena. Com si no veiéssim, tu també ho veus, que a aquestes alçades ja ens separen més coses de les que ens uneixen. I parlarem. Potser una hora o dues. Dient-nos cançons que sabem que ens agraden, fragments de pel·lícules que creiem vitalment imprescindibles, sèries que sabem que no tindrem temps de mirar. I tancaré els ulls i t'explicaré l'última de les meves pors i tu aconseguiràs tranquil·litzar-me tal com ho feies, amb quatre paraules justes.
 
Ho allargarem i sabrem quan cal acabar-ho i penjaré i respiraré, sabent que totes i cada una de les paraules que hem intercanviat, fins i tot les que no ens hem dit, seran el meu somnífer imbatible les següents nits, en què no et trucaré perquè els dos sabem que repetir-ho seria abusiu. Perquè els dos sabem que repetir-ho trencaria aquest equilibri patològic i fràgil en què ens hem instal·lat aquests últims mesos i que hem sabut decorar amb prou destresa per no adonar-nos  que ja hi hem estat abans. I dormiré, profundament, abraçant aquestes paraules amb les puntes dels dits, teixint un escut invisible que a hores d'ara encara crec que em pot protegir del buit més temut, de l'espasme esfereïdor, del dia que la teva veu no sigui a l'altra banda del si bemoll.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada d'activitats sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer