Així dibuixo el món

La mestra interina

14 il·lustracions (més 4 de regal) sobre les peripècies dels docents que van d'escola a escola

Especial: Galeria
Arxivat a: Passadís, galeria, La mestra interina
Vaig néixer al Far West català (Lleida) l’any 1988. A primària, quan em preguntaven què volia ser de gran sempre responia "escriptora i bohèmia". No tenia massa clar què havia de fer per ser cap d’aquestes dues coses, així que al final em vaig decidir per estudiar magisteri d’educació infantil i seguir conservant una mica d’aquesta innocència.
 
Amb 21 anys i un títol signat per un rei d’un castell llunyà, vaig endinsar-me en el fascinant món de les substitucions i interinatges de l’escola pública catalana. Vaig anar rodant per tot de centres ben diferents: alguns de petits i amb ràtios de 12 alumnes, alguns de tan grans que mai vaig acabar de saber-me el nom de tots i totes les meves companyes... A cada escola anava vivint aventures que em feien petar de riure i jo, que sempre he xerrat pels descosits, anava explicant aquestes anècdotes de mestra novella a qui em volgués escoltar.
 
Amb 29 anys, quan ja portava tot un sac d’experiències viscudes, en Sergi Bertran, el meu company de somriures, em va dir: “I si ho dibuixem?”. Nosaltres feia poc que havíem obert un petit estudi de disseny i il·lustració (MOMO Estudi) a Lleida i em va semblar ben emocionant compartir totes aquestes vivències. Des de llavors, treballem per treure cada setmana una nova tira de La mestra interina i demostrar que per ser mestra has d’aprendre a riure't de tu mateixa.


1.


2.


3.


4.


5.


6.


7.


8.


9.


10.


11.


12.


13.


14.


15.


16.


17.


18.

COMENTARIS

Que xulo!
Irista, 10/09/2018 a les 12:44
+2
-0
Aquest any començo a estudiar magisteri als meus 40 anys. M'ha encantar!
Molt bons
Anònim, 10/09/2018 a les 21:39
+0
-0
Pot ser podrias fer un compte amb totes les vinyetes.
M'ha encantat
Llegir
Magda Benet, 19/09/2018 a les 20:57
+0
-0
Teniu feina x sempre. Els nens no deixen mai de sorprendre't.
Avui un nen havia de llegir "peu" i em diu "Pala", despres de reiterar que llegís les lletres, i ell insistir en "pala" li pregunto on es la "A". Em contesta més content que un gingol:
A marxat!
Potser algun dia se'ns valorarà com cal
Pepo, 31/10/2018 a les 16:14
+0
-0
M'han agradat molt, he estat durant força temps profe de P-3 i t'asseguro que són escenes que poden ser compartides. Tots són reals com la vida mateixa, "l'abrigat bé" és un fet universal i característic dels dies freds

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
La festa de la literatura en català torna un any més a l'avinguda de la Catedral
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural celebra la primera edició del FES
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona