Relat

Seients de fusta

Ella era alta, grassa, amb estil, i molt guapa

| 04/09/2018 a les 11:51h
Especial: Relat
Arxivat a: Biblioteca, elat, Marta Pérez i Sierra, relat

Foto: 刘 欣然

Érem al teatre. Avançàvem l'una cap a l'altra per la segona fila de butaques, mentre cercàvem el nostre seient. No ens coneixíem de res. Ella era alta, grassa, amb estil, i molt guapa. Em va mirar fixament, de lluny, però amb intensitat. Vaig trobar el meu seient i vaig seure. Ella, confusa, va mirar-se la butaca, que semblava ser la seva, dubtant de seure-hi o no. Jo no podia deixar d'observar el que feia. Em fascinava el seu gest i com somreia al noi auxiliar de sala. No podia escoltar el que deia, però el que fos li ho deia a poc a poc, mentre assenyalava els braços de l'estreta butaca de platea. El noi es va allunyar i en poca estona va tornar amb una cadira plegable que va mostrar a la noia. Ella va fer un gest d'assentiment, va seguir el noi fins a una zona destinada a cadires de rodes, va desplegar la cadira i va seure-hi. Jo no entenia res de res.
 
Aleshores va passar.
 
I vaig plorar de ràbia en entendre-ho a la pròpia pell. Havia decidit acostar-me a la noia amb qualsevol excusa, quan en aixecar-me de la minúscula butaca, el meu cul se la va endur amb ell. Havia quedat encaixada. La vergonya em va abatre, vaig pensar que els altres espectadors pensarien mira aquesta cul gros! Tot el que menja se li posa a les natges i als malucs. Hauria de fer una mica d'exercici. Vaig mirar cap a la noia i em va somriure. Ella ho havia vist de seguida, simplement no hi cabia a la butaca massa estreta i per això va demanar la plegable. Com vaig poder, vaig treure el cul de la seva presó i vaig demanar a l’auxiliar de sala una altra cadira plegable per a mi. Vaig seure al seu costat i ella va començar a riure i riure i riure. I em va abraçar. No som nosaltres, són les butaques! Vaig sentir que alguna cosa dins meu es posava a lloc.

COMENTARIS

Breu i intens
Tere Fernàndez , 05/09/2018 a les 16:56
+1
-0
Divertit...i real. Coses que poden passar...a reaccionar amb humor.
Seients de fusta
[email protected], 05/09/2018 a les 17:01
+0
-0
Divertit !
Presons
Rosa Maria Pascual SellentAnònim, 05/09/2018 a les 17:45
+0
-0
Espero q la llegeixin moltes dones. En especial aquelles q són presoneres del mirall q els diu q són lletges mirant-les el cul. Que tinguem la sort de companys amb bones retines i braços oberts.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions