Els Gossos s’han acomiadat dels escenaris per una temporada indefinida: “És quelcom que no hem fet mai. Sempre hi havia data de tornada. No ens dissolem, ni pleguem. És un temps per nosaltres, per pair i assaborir tot el que hem viscut aquests 25 anys, un projecte de vida. És un “a reveure” per saber cap a on ha de caminar Gossos. La nostra aposta sempre ha begut de l’autenticitat de viure cada moment i cada circumstància, en aquest viatge apassionant que ens ha regalat la música”. En aquest enllaç podeu consultar els seus últims concerts.
És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s’esborren imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua, s’enyoren aquells que ja no es veuran.
És difícil descobrir qui soc avui,
una gota em cau mentre una altra em treu la set.
Plou i fa sol alhora,
tomba la bala que m’apuntava
era la meva i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum,
una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma.
No s’esborren, em conformo amb mirar-me,
mirar-me de dins cap a fora
On puc anar-te a buscar?
Nena no és broma.
Hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua, s’enyoren aquells que ja no es veuran.
Foto: www.gossos.cat
