Cesare Pavese va néixer el 1908 a Itàlia. Quan tenia sis anys se li va morir el pare. El poeta, novel·lista i crític literari va estudiar filologia anglesa a la Universitat de Torí. Va traduir escriptors com Ernest Hemingway, James Joyce i Charles Dickens. Amb altres companys va crear l’editorial Einaudi, que es convertiria en una referència de la cultura europea.

L’angoixa existencial sumada a un desengany amorós el van dur a suïcidar-se el 27 d’agost de 1950, quan només en tenia 41, en una cambra de l’Hotel Roma de Torí. El recordem amb un poema seu, traduït al català per Israel Clarà i Maria-Isabel Segarra; i interpretat per Léo Ferré, Vittorio Gassman, Andrés Calamaro i Paco Ibáñez (en basc).

Foto: Antonio Janeski


Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –
aquesta mort que ens acompanya
del matí al vespre, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan t’aboques sobre tu mateixa
al mirall. Oh estimada esperança,
aquell dia nosaltres també sabrem
que ets la vida i ets el no-res.

La mort té un esguard per a tothom.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure en el mirall
que ressorgeix un rostre mort,
com sentir que parla un llavi clos.
Baixarem a l’abisme muts.

21 de març de 1950




Verrà la morte e avrà i tuoi occhi –
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Cosí li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.

21 marzo 1950









Vindrà la mort i tindrà els teus ulls


© Cesare Pavese
© de la traducció: Israel Clarà i Maria-Isabel Segarra
© d’aquesta edició: Editorial Omicron, 2011

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa