La llibreta de Miquel Martí i Pol

L'exiliat

Així que pugui tornaré, germans,/ perquè, de fet, us enyoro

Especial: La llibreta de Miquel Martí i Pol
Arxivat a: Biblioteca, Miquel Martí i Pol, La llibreta de Miquel Martí i Pol
A la secció La llibreta de Miquel Martí i Pol, feta a Catorze amb la col·laboració de la Fundació Miquel Martí i Pol i la Diputació de Barcelona, cada mes publiquem un document que fins ara ha estat inèdit: un poema seu original (amb la seva lletra o la de la seva màquina d'escriure, amb el color del paper vell), que ens permetrà entrar a l'espai més íntim del poeta: el lloc des d'on mirava i escrivia el món i la vida. Per submergir-nos-hi encara més, Anna Miralpeix Llobet ens explica en quin context van néixer els versos de L’exiliat
 


L’exiliat

Així que pugui tornaré, germans,
perquè, de fet, us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo
tots els llibres. 

No pot ser que el camí
s'hagi esborrat per sempre.
 
És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem de voler pensar en la mort,
perquè no arribem mai 
a disfressar-nos amb un hàbit
de discreta resignació. 

L'esperança és el do dels que sofreixen. 


La fugida més íntima

Potser, amb aquests versos el poeta ens parla d’un exili personal i necessari, que busca la solitud perquè se sent perdut en una societat que creu que "la tendresa perjudica el progrés" i tots acabarem tenint una ànima metàl·lica. "El poble és un vell tossut" i la fàbrica "un ventre enorme que tot ho digereix". Per això necessita absentar-se i estar sol per refugiar-se al món ample dels llibres. Els tafaneja amb avidesa i devoció, buscant respostes. Però també li cal, després, tornar amb els altres, els seus germans. Sap que hi ha un camí per tornar i creure, llavors, més enllà de si mateix, en tot allò que hi ha viu i present al seu davant: el poble, la fàbrica, la vida quotidiana.

El poeta sempre ha parlat de la mort, des dels primers versos que va escriure. Però no pas amb pena sinó per enaltir la vida. No per resignar-se sinó per acceptar les coses tal com són, fruit de l’observació i la reflexió, i així pot aferrar-se a l’esperança a través de la veu dels seus poemes, que ens parlen d’allò essencial i profund, amb la sensibilitat dels qui, com ell, sofreixen.


Per saber-ne més

Aquest poema forma part del recull La Fàbrica, en la seva primera versió, escrit entre el 1958 i 1959 (ell va néixer el 1929 i va morir el 2003). Només pel títol ja era un gran atreviment. En Miquel treballava a la fàbrica La Blava des dels catorze anys, a semblança de la protagonista del poema L’Elionor, que hi va entrar amb catorze anys i tres hores. En aquest recull trobem una àmplia mostra de neguits d’algú que obre els ulls davant les injustícies socials i els condicionaments de pertànyer a la classe obrera. Durant aquesta època, el poeta vivia a "la casa groga/ mig perduda en un àmbit/ de meravelles", una de les cases d’estil fabril de Tecla Sala. Allà tenia un recambró per escriure on es nodria amb lectures que, en aquell període, després d’una profunda crisi existencial i religiosa, decebut i desemparat per un Déu que no respon, l’anirien vinculant cada cop més al compromís social i a la defensa d’un país i de la seva gent.


El llegat

El llegat Miquel Martí i Pol és propietat de la Diputació de Barcelona i gestionat per la Fundació Miquel Martí i Pol. Es conserva a l’espai Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda de Ter.
 
Anna Miralpeix Llobet (una de tantes possibles interpretacions).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord
Imatge il·lustrativa
«El pequeño poni» mostra a la Sala Flyhard l'infern de l'assetjament escolar
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers