11 de setembre

La Diada més trista

Perquè han continuat furgant en aquestes ferides cadascun dels dies posteriors

Tres mesos

| 11/09/2018 a les 13:10h
Especial: Efemèride
Arxivat a: Sala d'estar, Diada, 11 de setembre, presos polítics

Foto: ANC

 


Aquesta és la Diada més trista des que tinc memòria. Fins ara, a totes les diades, hi havia certa il·lusió en l’imaginari col·lectiu (som molts, estem units, ho aconseguirem). I de fet, ho vam aconseguir. Aquesta, però, és la Diada més trista. Perquè a dia d’avui hi ha presos polítics, hi ha persones exiliades, hi ha hordes organitzades de “nostàlgics”, de “patriotes”, de violents, alimentades per un discurs legitimat per la maquinària estatal, que surten a les nits amb total impunitat i amenacen i coarten la llibertat dels altres. Això té un nom, amics.
 
Vivim en la mateixa Europa que no fa tants anys va permetre que a Espanya s’instal·lés una dictadura i hi hagués una brutalitat d’assassinats perquè sí, por rojo, por si acaso. Hi ha qui se sorprèn (jo inclosa) que aquesta Europa encara no s'hagi mullat clarament a favor de Catalunya. Sincerament, no ens salvarà ningú més que nosaltres.
 
És la Diada més trista perquè fa menys d’un any ens van fer ferides que supuraran ves a saber si fins sempre. Perquè han continuat furgant en aquestes ferides cadascun dels dies posteriors. Perquè han xalat fent-ho. Perquè se n'han rigut de la nostra pena. Perquè han volgut ridiculitzar els sentiments d’un poble.
 
És la Diada més trista perquè tinc la mirada trista de Carme Forcadell enclavada al front i perquè en algun racó del cervell hi ha un compartiment on de tant en tant i sense voler m’imagino creixent el nen de Jordi Cuixart, que ja deu parlar.
 
Al Gobierno i tots els seus aliats: doneu-vos-en vergonya, de ser mala gent. Quan moriu només quedarà això en el record col·lectiu, no us penseu: si vau ser una bona persona o una mala persona. I qui gaudeix del patiment dels altres només té un nom. Allibereu els presos, deixeu tornar els exiliats, tingueu la dignitat d’assumir que us heu equivocat i potser així sou capaços de dormir millor a les nits. 
 
I tingueu, sobretot, (sobretot) la valentia d’assumir la voluntat d’un poble.

COMENTARIS

Diada
Anònim, 11/09/2018 a les 15:42
+0
-0
Quan us moriu, espero que cremeu a l'infern tota l'eternitat.
Anonim de per allí baix
Anònim, 15/09/2018 a les 07:21
+2
-0
Quanta certesa en cada lletra, en cada punt, en cada coma.... tot i tenir una pena molt gran, deixam matisar que tenim la voluntat i l’esperança intacta.
Sortirem a defensar els drets de les vides preses i exiliades amb ungles i dents.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència