Rere la naturalesa,
rere del pare, rere del mestre,
cents de milers de sistemes tots fallant alhora,
fent llums allà fora.

Perquè hi ha ombres que tenen constància
i volen en cercles sobre el camp de batalla.
Haurem de trobar la talla
però hi ha tanta tralla,
​però hi ha tanta tralla. 

I agafem velocitats no anant enlloc
perduts al mig del rastre.
I assumim la vanitat, no som herois,
només som indomables.

Rere la naturalesa,
rere la massa, rere el poeta,
cents de milers de persones caminant alhora
somniant allà fora.

I agafem velocitats no anant enlloc
perduts al mig del rastre.
I assumim la vanitat, no som herois,
només som indomables.
 

Foto: Facebook Xarim Aresté

Més notícies
Xarim Aresté: «Fer cultura és tan ingrat que ha de tenir un sentit molt poderós»
Comparteix
El músic diu que «hem de ser fidels a la nostra autoritat màxima: la interior»

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa