Presa de terra

Sempre així

Però créixer també és perdre les pors i aprendre a fer el que vols sempre que pots

Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén
Dissabte sap quin paper li tocarà interpretar i dilluns ja comencen els assajos. Una setmana intensa matí i tarda, amb tres funcions a l'horitzó. 
 
I arriba l'hora de veure'n el resultat. Ell va amb pijama, ulleres sense vidres, barret i un somriure que s'endurà posat quan s'abaixi el teló. I jo em sento, com ho diria, del tot aquí. No voldria ser enlloc més que en aquest teatre on tants nens canten i ballen i sembla mentida que hagin muntat un senyor musical en tan sols set dies.

No vull ser gran, vull quedar-me sempre així, no vull créixer gens ni mica, no tinc ganes de patir.

L'energia dels petits actors és la pols de fada que ens fa volar, a mi i al pati de butaques en bloc. L'encerten prou els infants del País del Mai Més: sí, teniu raó, no us ho rebatré jo ara: els imperatius del món adult són una gran –immensa– estafa. Però créixer també és perdre les pors i aprendre a fer el que vols sempre que pots. Busqueu-me veient aquest Peter Pan per segona i per tercera vegada.
 
Eva Piquer

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Helena Tornero dirigeix «El futur», a la Sala Tallers del TNC
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició monogràfica a l'artista barceloní
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard