Després d’haver estat trenta-cinc anys en un magatzem, el nou disc de Prince, Piano & A Microphone 1983, recull un assaig íntim al piano que el jove artista, sol a l’estudi de casa seva, va enregistrar en un casset i que té una durada de trenta-cinc minuts. Tal com observa la periodista Montse Frisach, en aquest treball “Prince fa caricatura, dibuixa nus sensuals, apel·la a la tradició musical dels seus ancestres esclaus, esbossa lleument una futura obra mestra (Purple Rain). El sentim provant tot l’espectre de colors de veu, com avança, tira enrere, supera un possible constipat (o alguna emoció). El Prince més íntim”. Escoltem com va versionar el Mary Don’t You Weep.
No, Mary, don’t you weep
Oh, Mary, don’t you moan
Oh, Mary, don’t you weep
Oh, Mary, don’t you weep
Oh, Martha, don’t you mourn
He’ll be home soon
Oh, Mary, yeah
Oh, Martha, don’t you moan, yeah
He’ll be home soon
Oh, Mary, don’t you weep
Oh, Martha, don’t you moan
I need, Martha, don’t you moan
I got a bad, bad feeling, baby, he ain’t coming home, no
I guess you know me well
I don’t like winter
But I seem to get a motherfuckin
Kick out of doing you wrong
Yeah, yeah
Mama, don’t you mourn
I got a bad, bad feeling your man ain’t coming home, yeah
I guess you know me well
I don’t like no snow
No winter
No cold
But Marry, yeah
Girl, you know I like your shhh, yeah
I got a bad bad feeling that your man ain’t coming home, yeah
Oh Martha, girl
You cooked the greatest son that’s in the world
Mary, Mary, don’t you mourn
I got that bad, bad feeling your man ain’t coming home, yeah
Home
Oh Martha, don’t you mourn
