Alexitímia

Nobody else will be there

Aquella força centrípeta que tornava a unir-nos abans que fos massa tard

| 03/10/2018 a les 11:00h
Especial: Alexitímia
Arxivat a: Cambres pròpies, Alexitímia, Clàudia Codina

Foto: Send me adrift.


Tant de bo tu i jo a quaranta centímetres de distància vigilats per dues tasses de cafè amb sucre-però-no-gaire. Un carrer lluny d’aquí decorat amb flors atrevides. Una llum de les que anestesien i escalfen el crani. Mirar-te a través d’unes ulleres de sol que no m’hauràs ajudat a triar. 
 
Tant de bo setembre altre cop però aquesta vegada sense mig món atrapat al terç inferior del coll. La tibantor de les ferides cicatritzades empenyent-nos l’ànima a trompicons. La recuperació del tacte com a objectiu vital.   
 
Tant de bo haver posat a prova aquella força centrípeta que tornava a unir-nos abans que fos massa tard. Haver pogut marxar d’escena quan el públic no mirava. Esquivar entreactes innecessaris, entregar-se per enèsima vegada a l’essència.  
 
Tant de bo tornar a Edimburg i comprovar que ja no és nostre, que potser mai ho va ser. Pactar la custòdia compartida de tot el que ja no. Acceptar que deixar de ser també és un inici.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut