Realitats

La lluita per canviar de cos

Un projecte fotogràfic mostra la transformació física de les persones transsexuals

| 03/10/2018 a les 19:11h
Especial: Galeria
Arxivat a: Passadís, Mar C. Llop, galeria
"Decidir fer un trànsit no és fàcil. No saps si la parella, la família i l'entorn ho entendran. Si el món et girarà l'esquena. Però no només és la part social, sinó la més íntima: la de no saber com estaré o em sentiré. Durant molts anys vaig pensar si ho havia de fer o no. No sabia on aniria. És una aventura. Però la vida és així i al final veus que val la pena moure fitxa.

Recordo que quan vaig decidir tirar endavant em va canviar la cara. Abans estava sempre amb tensió, i de cop i volta, als quaranta-i-tants anys, sentia una tranquil·litat immensa. Va ser una època de moltes pors i de molta superació. Fins llavors tenia una condició molt còmoda, plena de privilegis, em representava com un noi tirant a guapet, amb un cert estatus social. I de cop sortia al carrer amb un cos no normatiu. Al principi es notava molt.

La lluita principal ha estat amb mi mateixa. Tenir por, em preguntava mil vegades on m'estic posant. De jove no entenia aquest desig de tenir un altre cos i a la vegada presentar-me com noi heterosexual. Però veus que a la majoria de gent no li agrada el seu cos: un voldria ser més prim, l'altre més alt. Les persones s'operen, es matxaquen al gimnàs. Però no es considera igual quan va cap al gènere no assignat. 

Sempre havia somiat que quan tingués forces per fer el procés trans, el fotografiaria. I ho he fet amb el projecte Construccions identitàries. Work in Progress (Pol·len Edicions i Edicions Bellaterra, 2017)Durant quatre anys he retratat l'evolució dels cossos de les persones que estaven en trànsit. Donant veu a realitats, pensaments, conceptes i debats. Veient i mostrant com canvia el cos, l'expressió i la vida. Des de dins i des del costat d'aquells i aquelles que vivim entre el blau i el rosa."

Ho explica la fotògrafa Mar C. Llop (Barcelona, 1967) que, amb aquest projecte, ha trencat tòpics i tabús, per construir nous camins que parlin en clau de respecte.

Damian (1 de juliol del 2014, 3 de juliol del 2014, 25 de setembre del 2014 i 22 de juliol del 2014).

Foto: Mar C. Llop



Gabrielle (28 de maig del 2015, 2 de maig del 2016). 

Foto: Mar C. Llop



Ivana (30 de gener del 2014, 24 de setembre del 2014). 

Foto: Mar C. Llop



Marta (19 de març del 2014, 25 d'abril del 2016). 

Foto: Mar C. Llop



Michael (15 de gener del 2014, 29 d'abril del 2014). 

Foto: Mar C. Llop



Sara (19 d'abril del 2014, 19 d'abril del 2016 i 5 d'octubre del 2016). 

Foto: Mar C. Llop



Saya (8 de gener del 2014, 5 de setembre del 2014). 

Foto: Mar C. Llop



Ylena (26 de novembre del 2013, dos d'abril del 2014). 

Foto: Mar C. Llop



Fràgil.
Mar C. Llop.  
Estar a l'armari ens debilita. Créixer en un entorn on no hem trobat els referents per emmirallar-nos és el que ens ha passat a moltes persones que comptem unes dècades. Tenir un cos masculí i una expressió efeminada sempre s'ha associat amb l'homosexualitat. Què passa quan sortim d'aquests paràmetres?

Foto: Mar C. Llop



Imaginar-se
Créixer imaginant-te un cos que no és com el teu, però encaixar en els rols del gènere assignat en néixer, i potser només conformar-t'hi. Descobrir que una cosa és el cos que tenim, modificable, que es pot presentar d'infinites maneres, i una altra, el desig que sentim.

Foto: Mar C. Llop



El maquillatge
Fa il·lusió veure't al mirall tal com t'imagines. Viure el gènere de manera fluida. Moltes vegades no es fa per por de mostrar-te tal com ets davant d'unes relacions que no et coneixen en aquest vessant. 

Foto: Mar C. Llop



Socialitzar
Què pot ser més bonic que conèixer persones amb inquietuds semblants? Compartir i fer esclatar el secret, explicar-se cabòries, experimentar feminitats agafades de la mà, descobrir petits trucs per conquerir el mirall, guanyar seguretat. Conèixer persones que passen o han passat per allà on som és una font de riquesa. 

Foto: Mar C. Llop



El binder
El binder és una faixa que utilitzen molts homes trans si no s'han operat els pits. Posar-se'l és una lluita rutinària que dona confort de cara a la presentació corporal davant els altres. Portar-lo és una incomoditat, tant per la pressió com per la calor. Però aparta les mirades. 

Foto: Mar C. Llop

 
 
La punxada
No podem triar a la carta quins seran els canvis amb un nou rec hormonal. Les cèl·lules es modificaran d'una en una, s'organitzaran de manera diferent. A les noies trans els creixeran els pits, perdran massa muscular, se'ls afinarà la cintura, els greixos emigraran a les cuixes, la cara s'endolcirà. Cada cos reacciona de manera diferent. Però, en quina mesura? És com viure una segona pubertat. 

Foto: Mar C. Llop

 

Testogel
Als nois trans els sortirà pèl al coll i a la barba, la massa muscular creixerà fàcilment, el clítoris es farà més gran, potser es quedaran calbs, la veu es farà més gruixuda. 

Foto: Mar C. Llop



Home trans
Si no es veu, no es coneix. 
Si no es coneix, no es desitja. 

Foto: Mar C. Llop



La porta
Traspassar la porta de l'espai privat per experimentar l'espai públic és un gran pas. No tothom ho vol o s'hi llança. Tampoc tothom té un bon passing, el que en diuen passar desapercebuda. Es tracta d'enfrontar la mirada de l'altre.
Alicia (16 de maig del 2013, 10 de setembre del 2013, 5 de setembre del 2014).

Foto: Mar C. Llop



La mastectomia. 
La pròpia percepció corporal mana, però no tothom necessita passar per una intervenció quirúrgica. És evident que el primer que hom llegeix en l'altre és el gènere; les característiques sexuals delaten, potser incomoden.
Bart (15 de gener del 2014, 12 de novembre del 2015).

Foto: Mar C. Llop


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat