El dia que

La tieta

I el gos gegant de baix tenia noranta anys humans però encara no s'havia mort

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
La tieta del Serrat era germana del meu avi i es deia Josefa. No tenia més fills que els fills dels seus germans, treballava al despatx d'un advocat (potser sí que era gandul) i no em sona que tingués cap gat castrat i vell, però a sota de casa seva hi vivia un gos de catorze anys, que eren uns noranta dels nostres.
 
La cançó no diu res del dissabte que vaig anar a casa de la tieta per quedar-m'hi a dormir. M'hi van deixar els pares a mitja tarda, porta't bé i demà et vindrem a buscar. Allà ens vam quedar els meus cincs anys, el pijama, el raspall de dents i aquells nervis a la panxa.
 
Estar-me a la terrassa del sobreàtic em distreia perquè nosaltres vivíem en un pis sense balcó, però es va fer l'hora de sopar i la tieta em va fer entrar cap dins. Era una dona seca, la Josefa, i la canalla li devia agradar més aviat poc. Ves-te a rentar les mans, em va manar amb veu gruixuda.
 
No vaig saber com fer-ho. Aquell pis estrany estava ple de racons. El lavabo s'amagava al final d'un passadís llarg i fosc. I el gos gegant de baix tenia noranta anys humans però encara no s'havia mort. La que em moria era tota jo, de tanta por.
 
La tieta es va negar a escortar-me fins al lavabo perquè ja ets una nena gran, Eva, i com més m'ho deia més cara de bruixa li veia. Em vaig posar a plorar i a plorar i a plorar.
 
Fins que va entrar en escena el superpare. Va aparèixer del no-res, em va agafar de la mà que no havia gosat rentar-me i vam deixar a la cuina de la tieta un plat de sopa intacte. Si tanco els ulls em sembla veure els meus cinc anys, el pijama i el raspall de dents dins l'erra-cinc de color butà, de tornada cap al piset del carrer Canyameres.
 
Em diràs que hauria estat més instructiu superar el pànic, tastar la sopa, haver aguantat allà fins diumenge. Però als cinc anys encara et poden salvar els altres. Als cinc anys has de poder pensar que vindrà un pare al rescat sempre que la por se't menja.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

la meva Pepa
muro, 16/10/2018 a les 21:38
+12
-0
Jo també tenia una Josepa, però per tothom era la Pepita, la meva tieta Pepita, ja era gran quan la vaig conèixer, la germana de la meva àvia,vivia sola, vídua, sense fills, presumida i segons la meva àvia egoista fins a no poder més, més tard vaig decidir que la meva àvia confonia egoisme amb independència... Veïna del carrer Coroleu, vivia en un pis amb galeria des d'on es veia el pati dels veïns de sota que tenien una tortuga que a mi em semblava gegant.
Recordo que em deixava jugar amb les seves joies, tant li era que fossin bones o simple bijuteria... Em deixava fer tot el que volia, si no trencava res i no em portava malament... L'estimava i em sabia greu quan la criticaven. La única que aconseguia que em menges un bon plat de cigrons, que em feia passejar dalt de la tortuga, que em pintava els ulls amb pega dolça
A la meva tieta Montserrat
Dolors Lucas , 12/10/2019 a les 12:36
+0
-0
Jo també tenia una tieta, es deia Montserrat.
Tothom l'estimava molt, era la persona més treballadora que he conegut, era modista, pobreta era coixa de una poliomilitis d'infantil, però ella no tenia cap problema.
Era per tots els nebots com la nostra mare, mai tenia un NO.
Ens ha deixat aquest any, però mai t'oblidarem tieta Montserrat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut