14 pensaments

Les veritats de Ramon Barnils

14 reflexions del periodista, que deia que «la cultura mai ve de dalt»

| 13/10/2018 a les 00:01h
Especial: 14 pensaments
Arxivat a: Biblioteca, Ramon Barnils, periodisme, reflexions
El periodista Ramon Barnils va néixer el 13 d'octubre del 1940 a Sabadell i va morir el 14 de març del 2001 a Reus. L'art d'incomodar, cantant les veritats, el defineix. La seva família recorda que casa seva era plena de llibres, de retalls de premsa, de documents. Tant estava interessat a informar com a informar-se. El recordem amb 14 reflexions que ens en mostren l'esperit crític, però també l’humà. I amb el tràiler del documental Barnils tal com raja, en què una colla d'amics del periodista ens expliquen, amb intimitat i confiança, quin record en tenen.
 

Foto: Facebook. Ramon Barnils

 


1. La cultura potser no sempre ve de baix, però mai ve de dalt.

2. Si nosaltres ho volem, el rei anirà nu.

3. Deixar Espanya de banda no és una qüestió política ni ètica, ni de dretes ni d’esquerres. És una simple qüestió de bon gust.

4. Ja seria hora que el primer viatge a l’estranger que fessin els espanyols fos aquí.

5. El secret professional són les garrofes i amb això la gent no hi juga.

6. Qui es pensi que un periodista és més que un assalariat, no sap què és un periodista, ni sap què és un assalariat.

7. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.

8. Els nostres mitjans haurien d’estar més atents a la clientela: els ciutadans. Si no ho estan és que la seva clientela no són els ciutadans, sinó les minories dominants.

9. Els periodistes trobem a faltar enemics, és a dir polítics de talla. La que gasten habitualment els polítics és insultant.

10. Qui ho diu que els joves d’avui passen de tot i no saben res? El que sí que és segur és que ara ja ha arribat el moment de vestir-los d’un coneixement de tota la realitat.

11. El gremi dels periodistes em sembla el més corromput i fàcil de manipular de tots. Més que els mateixos polítics.

12. Per molt pessimisme que intentin inocular els pessimistes de sempre, sempre salta una espurna d’esperança que ens justifica als optimistes.

13. Amb el pas dels anys cada vegada dic més el que penso. És el que deia Sartre: com més vell em faig, més radical em torno.

14. El que més detesto de la nostra societat és la falta de valor per ser feliç.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació