Foto: Chiara Baldassarri


Al cel, a déu, a l’univers, a l’atzar, al misteri, a l’energia, als trígons astrals, a la conjunció de Saturn amb el teu ascendent, als àngels de la guarda, a la besàvia xamana que et vetlla els somnis, als raigs de llum o a la pluja de tardor. A qui sigui o al que sigui que et salva en el moment just, en el segon exacte en què et retruny a l’esquena la violència verbal de l’amenaça i et paralitza el pànic en un carrer fosc i mal il·luminat. Al cel, a déu, a l’univers, a qui sigui, al que sigui. La gratitud amoroseix la ràbia de ser presa fàcil en qualsevol carrer de la ciutat, en qualsevol ciutat del món.







*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ton69 a octubre 18, 2018 | 10:53
    Ton69 octubre 18, 2018 | 10:53
    Gràcies perquè tinc salut, corro, pedalo i nedo i a vegades faig curses, millor amb causes. Gràcies perquè tinc amor, alguna cosa més que l'amor dels nens i gràcies perquè tinc feina per compte pròpia, amb pocs ingressos i volàtils que em fa valorar el que tinc i alhora m'ensenya a desprendre'm. Gràcies al que m'envolta perquè em deixa ser jo

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa