Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anòvogliono a octubre 12, 2018 | 10:02
    Anòvogliono octubre 12, 2018 | 10:02
    visco sol des dels 29 i tant sol dire 2 paraules.pau i tranquilitat!.i si que m agradaria viure amb parella pero hauria de ser una persona de la que jo gaudis molt de la seva companyia i ella de la meva.per contra no m.agrada sentirme sol a les festes com les de Nadal i llavors si m.afradaria tindre parella.petons per a totes
  2. Icona del comentari de: Anònim a octubre 12, 2018 | 12:09
    Anònim octubre 12, 2018 | 12:09
    Crec que és millor viure acompanyada.Sigui per cultura , sigui per naturalesa.Fa anys que visc amb un animal de companyia que em distreu de la soletat.
  3. Icona del comentari de: Anònim a octubre 14, 2018 | 22:44
    Anònim octubre 14, 2018 | 22:44
    Em vaig casar molt jove, de casa els pares a viure en parella durant 23 anys; ell va morir i vaig acabar d'educar el fill fins que es va independitzar tretze anys més tard. Ara fa dos anys que visc sola i és un plaer... Llevar-me aviat per anar a treballar, tornar a casa i trobar-la com l'he deixat; comprar allò que em ve de gust, menjar el que més m'agrada, escoltar la música que vull o estar en silenci, llegir un bon llibre fins ben entrada la nit o badar... Sortir a sopar o al cinema sense haver fet plans i sobretot gaudir del plaer d'estar sola!
  4. Icona del comentari de: Anònim a octubre 14, 2018 | 23:37
    Anònim octubre 14, 2018 | 23:37
    De vegades viure sola no és la teva opció. Al menys a priori, però si que és cert que quan t'adones de l'egoisme (que és per el motiu en el que et trobes en l'actualitat) que tens al teu voltant és quan saps amb el temps que millor està sola que mal acompanyada. Clar que m'agradaria compartir la meva vida amb un company que fos divertit, amable, carinyos, atent, intel.ligent, etc. Però he perdut l'esperança de trobar-lo i ara el meu company de vida és el meu estimat gat. Ell mai em deixarà sola jo a ell tampoc

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa