Quina diferència hi ha entre les relacions que tenim al Facebook, Instagram o Twitter i les que vivim cara a cara? La fotògrafa Marie Hyld, cansada del buit que trobava a les xarxes socials, de la tendència a mostrar que tot és ens surt rodó i que mai ens falta cap somriure, i (per aconseguir-ho) d’amagar la tristesa, les frustracions i la cara menys amable (però real) de la vida, va crear un projecte, Lifeconstruction.
A través del seu perfil de Tinder va fer una crida a desconeguts per quedar i generar un espai d’intimitat; explicant que, al mateix temps, ho fotografiaria i ho publicaria. Quedaven en un lloc, es deixaven endur pel moment (encara que no sabessin on els duria) i, mentrestant, plantaven cara a les vergonyes, els prejudicis, les pors. “Podia olorar l’ansietat a cada trobada, que era el fruit de l’expectació i de l’emoció. Va ser increïble i horrible al mateix temps. Em vaig sentir viva. L’ansietat donava pas a la creativitat, sabíem que havíem de superar els nostres límits i sortir de la nostra zona de confort”. És així com en pocs minuts (al peu de cada foto concreta el temps que feia que es coneixien) la intensitat de cada vincle era molt més intens que no pas si haguessin parlat a través del teclat.
L’aprenentatge el té ben clar: “Si vols alguna cosa profunda, alguna cosa real, has de deixar el telèfon i crear-ho de veritat”.
2
4
