Basorèxia

Els tòxics

Et diran si fas mala cara o si t’has engreixat sense que ho hagis preguntat

| 30/10/2018 a les 09:33h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia

Foto: Bildarchiv Universität Bielefeld


De vegades arribo a casa i em sento com si m’haguessin pegat un cop de puny a la cara. Vull dir adolorida. Trigo uns minuts a reconèixer què em passa, tenint en compte que, efectivament, ningú m’ha pegat una gardela a la cara. Ah, ja ho tinc, és per aquelles paraules que aquella persona ha deixat anar com qui fa el rotet després del biberó i es queda tan ample.
 
Són per tot arreu. Ni tan sols se n’adonen. Opinen sobre tot. Et diran si fas mala cara o si t’has engreixat sense que ho hagis preguntat. Et retrauran coses que no has dit i coses que no has fet. Evidentment, també coses que has dit i has fet encara que sigui fa deu anys. Et diran frases com ara “el que has de fer és” o “ja t’ho deia jo” o et miraran d’aquella manera que té forma d’indirecta i tu ja saps perfectament què vol dir. I si et queixes et contestaran que tens la pell molt fina, tu.
 
Són pertot, són entre nosaltres. Els que no et deixen acabar la frase perquè troben adequat d’interrompre’t per explicar-te que el seu problema és més gros. O que a ells també els ha passat (però pitjor). Els que no demanen perdó, no perquè l’orgull els ho impedeix (que aquests, també, deixa’t estar, mereixen un text sencer) sinó perquè ni tan sols s’adonen que t’han ferit. Els que tot ho saben i se’n van satisfets cap a casa si en algun remot moment del vostre encontre han tingut la sensació que tu marxaries pensant que ets un ignorant.
 
A la feina, és clar, també hi són. És un dels territoris preferits dels dèspotes acomplexats. Et faran dubtar del teu bon treball, de les teves capacitats. Si estan per sobre teu, utilitzaran l’estratègia de la por obertament o camuflada d’hipocresia o subtileses com aquest cop sí que ho has fet bé. Si estan al teu nivell, competiran amb tu sense avisar-te. Els que si et surt res bé, no ho diran a ningú, però els farà una mica de mal. Aquestes persones existeixen i ho saps.
 
Fins i tot, mira què et dic, te’ls trobaràs a casa, al llit. Quan la teva parella t’esberli a diari tantes coses com fas malament, com d’egoista arribes a ser, o encara pitjor: frases com “em sorprèn, amb lo intel·ligent que ets, que això no ho entenguis”, “ningú t’estimarà tant com jo” o “saps que jo sempre vull el millor per a tu” et faran, un cop més, dubtar de tu, i et confondran i, si tens sort, t’adonaràs a temps de què vol dir fer llum de gas. 
 
Són per tot arreu, ben camuflats. Ni tan sols ells s’adonen que hi són ni del que fan perquè no s’han cultivat mai ni pensen fer-ho. Perquè ells, els tòxics, ja se senten a gust, vivint com piconadores, soltant verinor per la boca mentre mengen pipes en la tranquil·litat d’un diumenge a la tarda. Perquè mai entendran la importància de no quedar-se en una lectura superficial, de fer autocrítica, d’ampliar mires. De tenir cura amb les paraules que s’escullen en cada frase i amb el to en què són dites, i amb la força amb què aquestes paraules llencen la fletxa amb què viatgen cap a tu.
 
El cas és que no conec ningú que prefereixi acariciar una pell dura. A mi busqueu-me a prop de les persones que pregunten com estàs i que, ja posats, es queden a escoltar-ne la resposta.

COMENTARIS

Hauré de millorar...
Somniatruites, 30/10/2018 a les 12:32
+44
-3
Em llegia el text autoavaluant-me a veure si jo feia alguna d'aquestes coses, que a mi tampoc m'agraden. I arribo a: “em sorprèn, en lo intel·ligent que ets, que això no ho entenguis”, i dic, MERDA! Jo una frase així de vegades també la dic, no és igual, però s'hi assembla. A partir d'ara serà qüestió de pensar una mica més el que dic abans de deixar-la anar i quedar-me tan ample. Gràcies Maria per fer-me reflexionar, ho milloraré!
Que tal, com estàs? La pregunta trampa
Anònim, 30/10/2018 a les 13:49
+21
-1
-Doncs estic millor gràcies, sembla que...
-Doncs jo tinc un mal de cap tremendo i he dormit fatal. I....bla bla, bla. ...
-Ah, doncs millora't.
Excel.lent reflexió
Anònim, 30/10/2018 a les 15:03
+17
-0
Encertat text per autoreflexionar i valorar el tipus de persona que ets i aprendre a alliberar-te dels elements tòxics de l'altre.GRACIES
Per reflexionar...
Idealista embriagat, 30/10/2018 a les 22:07
+10
-1
La veritat que si engeguem el radar de persones tòxiques arriben dies en què se't satura el cervell. Em quede, sobretot, amb l'última frase que resa una simplicitat d'allò més complexa: quedar-se amb aquelles persones que et pregunten com estàs i que t'escolten. Sembla simple però collons... què complex és a voltes trobar un interlocutor/a amb aquestes característiques. A voltes inclús creus que ets tu, que ets massa exigent... Realment acabes pensant que ets massa reflexiu i que no va enlloc allò que fas, que millor anar a una altre ritme, que millor ficar-te una cuirassa. Mireu, una cuirassa protegeix dels colps però la persona que la duu finalment ressent el pes d'aquesta. És injust haver-nos de crear cuirasses per poder viure sense punyalades i males vibracions que no hem buscat.
Et mires al mirall i finalment te n'adones de com n'és de retorçuda o de brava certa gent i veus el teu reflex i penses: Jo no vull ser així, no vull convertir-me en una mena de robot amb cos humà, tinc sentiments i emocions i les transmet i les sent i no puc amagar-ho. Em quedo, com bé diu l'autora, amb aquell percentatge (bastant petitó, la veritat) de persones que s'interessen per tu sense demanar res a canvi.
Quan l'ésser humà es com una amanita, tòxica per naturalesa
Anònim, 30/10/2018 a les 22:26
+18
-0
Em reconec en algunes frases i reconec que no n'era conscient. A casa he rebut una educació tòxica de mena, els pares ja parlaven sempre així. Els mestres a l'escola també. Poc a poc he anat aprenent a detectar les frases tòxiques que m'han sortit per la boca sense el permís del cor. Immediatament, sento com si li hagués clavat una plantufada a algú que em cau bé, i a qui fins i tot estimo. No l'he pogut aturar a temps i em sap greu. Ara paro a escoltar la seva frase fins al final i responc sempre en positiu. Crec que és possible destoxicitar-se, simplement callant fins al final. Gràcies per aquest escrit, Maria.
Simpàtica reflexió
Anònim, 30/10/2018 a les 23:05
+4
-0
Gràcies Maria per aquesta “sacsejadeta”, tant per mirar de cara endins com per apendre a detectar aquests tòxics
L'autocritica interna
Anònim, 31/10/2018 a les 00:09
+1
-0
Sempre ens reflectim en els altres en el que no ens agrada, mirem el nostre interior avans, que apendrem moltes coses, no tinguem por de veure la veritat, esta alla i tard o d hora sortira. Tot lo que no surt es verita enverinada, rabia per no donar nos conta.
Apretar a córrer
Anònim, 31/10/2018 a les 07:24
+9
-0
Pels que hem viscut una relació de parella amb una persona tòxica, llegir un text així ens ajuda, ja que aquestes persones aconsegueixen enfonsar-te de tal manera que arribes a dubtar de tu mateix. Et preguntes si és que ets poc inteligent, si ets tan grossa, o tan prima, que fa que l'altre et miri amb despreci, si no vals res vaja. Frases com et falten bastants quilets no trobes? o amb lo inteligent que ets i de inteligencia emocional estàs a zero, o...un llarg etc.
Evidentment els tòxics no demanaran mai perdó perquè en el cas que s'adonin del mal que han arribat a fer el simporta un rabe.

I el més curiós és que són persones frustrades, acomplexades, que arriben a envejar fins a odiar-te que tu no estiguis així, i van fent fins que t'arrosseguen cap al seu mon mesquí.

Quan veus la llum, que costa molt, has d'apretar a córrer, ben lluny, Sense rencor , senzillament havent fet un bon aprenentatge.
El poder de la comunicació
Funambulista a la vida. , 31/10/2018 a les 12:25
+2
-0
Ningú es perfecte, necessitem del altres per millorar-nos com a persones i com a societat. Cal dir: això em fa mal... cal escoltar i ireflexionar.. i si s'escau canviar. I tenir em compte que la toxicitat és com la direcció, té doble sentit
Mea culpa
AnònimPilar, 31/10/2018 a les 15:09
+1
-0
M'he reflectit en allò de que no deixo parlar, però no ho faig per mala fe es que tinc moltes coses per explicar,moltes ganes de compartir que no m'en adono . Però escoltar quan algú té un problema si que en sé. A la meva feina hi ha molta gent toxica, d'aquesta que sempre et veu algun defecte. S'ha de passar una mica.
Imperfeccions
Anònim, 31/10/2018 a les 17:37
+6
-0
No he pogut evitar, com li ha passat a somiatruites, llegir l'article fent un autoanalisi sobre la meva posible toxicitat, amb cert neguit, ho confeso. I també he trobat, posiblement, algun símptoma. Pero em plantejo si, qualsèvol, podem ser sempre acollidors, amables, bona companyia, divertits, consol, populars... i sospito que no, que tots tenim un cert grau de toxicitat barrejat amb un cert grau de bonhomia. No n'estic orgullòs, voldria que no fos així, pero així som, a ratlles, com les cebres, ni blancs ni negres. I podem fer mal als que estimem, som imperfectes. Pero ho intentem arreglar quan ens adonem.
EN SENT COMPLETAMENT IDENTIFICAT
JOAN MIQUEL TAULER MIRALLES, 11/02/2019 a les 13:25
+0
-0
No tan sol identificat, es que pel fet de esser ROIG GAY INCONFORMISTE. TOTA LA MEVA VIDA HE HAGUT DE LLUITAR CONTRA AQUETS DESPOTES, SEMPRE A LA DEFENSIVA PER LO QUE EN PODIEN FER. GRACIES
A LA MEVA FORÇA I UNA ACTITUD REBEL CASI SEMPRE M HE SORTIT AMB LA MEVA. DESGRACIADAMENT
LA PLEBE ES POSA DE PERFIL I QUAN ETS VICTIMA D UNA AGRESSIO, FAN LLENYA DE L ARBRE CAIGUT.
QUANTES LLAGRIMES, DECEPCIONS, RABIA CONTINGUDA. PER AIXO NO VULL DUR CORASSA SOM COM SOM I SE QUE NO SOM MALA PERSONA, PER AIXO LLUIT CADA DIA AMB COLLONS CONTRA TOTS/ES LES
ANIMES TOXIQUES, EL REMEI; ES COM L HEROINA T HAS DE DESINTOXICAR PER DESPRES RENAIXER COM
AU FENIX. GRACIES PER AQUES TEXT TAN INSPIRADOR, ARA JA NO EN SENT TOTSOL.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La UVic-UCC i Eumo Editorial convoquen un certamen en homenatge a Ricard Torrents
Imatge il·lustrativa
Torna el cicle de concerts d'estiu de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Una animació de Beatriz Zorrilla, alumna de la UVic-UCC, denuncia la violència de gènere
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Estrella Damm estrena la seva nova campanya «Mediterràniament»
Imatge il·lustrativa
Un anunci resumeix l'experiència i l'aventura de dur vides al món