Teatre

Bojos ho som tots

«Kassandra», l'heroïna de Troia, es converteix en una migrant transsexual al TNC

Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, teatre, Kassandra, TNC

Foto: David Ruano


Repeteix una vegada i una altra que no és boja. Que per molt que tothom ho digui, de debò que no ho és. I li diria que no, que no ho penso pas, que al cap i a la fi de sonats ho estem (més o menys) tots, l'únic que no tothom exposa –als quatre vents, com ella– el que fa i deixa de fer. El que passa és que de tant que li van penjar (i li pengen) l'etiqueta de sonada, ella la carrega i l'assumeix com una condemna.

La cosa ve de lluny: Kassandra a la mitologia grega era una dona que tenia el do d'endevinar el futur però ningú se la prenia seriosament. Al TNC, en una mena de club nocturn de carretera, Sergio Blanco porta a l'avui el personatge grec. Elisabet Casanovas pren el paper d'una dona transsexual que no parla en català, sinó que, xipollejant l'anglès, comparteix les seves pors i esperances.

Kassandra, aquí, sola, en un país que no és el seu, busca algú que l'escolti, i no triga gaire a adreçar-se a nosaltres amb la intimitat amb què t'adreces a un amic. En acabar la guerra, Agamèmnon se la va endur com a esclava cap a Europa. Aquí, la lectura que se'n fa ens sona massa, perquè d'alguna manera representa els qui es veuen obligats a fugir de casa seva per buscar engrunes d'esperança en un lloc nou, on sovint se't tracta com si no fossin res. Elisabet Casanovas encarna la figura del refugiat supervivent que s’ha de reinventar, encara que la manera sigui prostituint-se. 

Ella, nascuda amb un cos amb què no se sentia reconeguda, confessa que hauria volgut tenir fills, però va néixer home, i s'ha operat, però encara no del tot. Kassandra no ens busca a nosaltres, sinó la nostra comprensió. Que els que estem de públic no la jutgem, sinó que l'entenguem. Sí, es mostra excèntrica i explosiva, preparada per tirar els trastos a qui sigui, però en el fons de les seves paraules amaga un dolor reprimit. Em pregunto si som capaços d'escoltar les ferides dels altres quan no són semblants a les nostres. I si el patiment que no reconeixem (o no ens reconeixen) és el que, en silenci, ens destrossa més.


Kassandra

A la sala tallers del TNC fins al 18 de novembre del 2018. 
De Sergio Blanco i dirigida per Sergi Belbel.
Interpretada per Elisabet Casanovas.
Dimecres a les 19:00. De dijous a dissabte a les 20:00. Diumenge a les 18:00.
Durada: entre 1:15 min i 1:45 min. 
 

Foto: David Ruano

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fabra i Coats ofereix un programa públic d'activitats relacionat amb les seves exposicions
Imatge il·lustrativa
WusMed reuneix dues metodologies en una formació en línia
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Un «mapping» hipnòntic fa volar l'àngel per l'aeroport de Brusel·les
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat