No-ficció

Autoinstruccions per a una vida plena

Tenir el cos de les dones que tallen llenya i poden arreglar-se totes soles la teulada

| 11/11/2018 a les 19:49h
Especial: No-ficció
Arxivat a: Cambres pròpies, Montse Barderi, no-ficció

Foto: Marco Verch


Una casa davant el mar i sentir el temps. Notar-lo. Veure com canvia la llum al llarg del dia i saber el nom de les constel·lacions.

Detectar els moviments de les marees, identificar les plantes, adonar-me de la setmana que apareix la ginesta i recordar exactament quan va sortir l’any passat. I dir com qui exclama un oracle: aquest any ha arribat més d’horenca. Dormir fins que la son s’acabi, i encara que sigui ben fosc, llevar-me. Saber l’hora de la nit veient la posició de la lluna dins el marc de la finestra. Menjar només quan la gana s’exclami. Menjar com una dona de gustos bàsics i directes: xuclar els caps dels peixos, mossegar fruites sucoses, posar bons rajos d’oli d’oliva damunt les verdures. Portar un grapat de nous a les butxaques. Sentir-me viva i inserida en les estacions de l’any.

Crear-me hàbits que m’acullin, com ara una llarga passejada de matinada i al capvespre, i des de la primavera nedar cada dia en aigües obertes. No tenir por del fons del mar, sentir els corrents freds i els més càlids. Esquivar les meduses sense immutar-me. No necessitar ulleres per als ulls, ni taps per a les orelles. Obrir les còncaves sota l’aigua i observar-ho tot, i no tenir mai conjuntivitis, ni mal d’ossos, ni problemes a la pell, perquè com deien els nostres avis, l’aigua del mar ho cura tot.

Fer-me feréstega, una mica indòmita, una mica aspra. Tenir la mirada perduda i estar bé dins els silencis. Parlar amb frases curtes i només quan faci falta. Dir amb la mateixa modesta certesa demà plourà que Goethe va escriure tres llibres que no eren gaire bons i saber-ne el títols, poder parlar de Rosa Chacell o de Lorenza Böttner.

Tenir la pell del color de les olives, i el cos de les dones que tallen llenya i poden arreglar-se totes soles la teulada. No ser hipocondríaca, curar-me malalties amb mel i herbes aromàtiques i saber distingir totes les propietats de la mandràgora.

Pescar i conèixer els peixos, alliberar els que no s’aprofiten, els massa petits que han de criar encara i poder explicar a una nena que em mira que la “melusa” daurada té un gust amarg. Però no com faig ara: sense inventar-me el nom. Submergir-me i agafar musclos amb una navalla petita sense por que m’espetegui el cos contra les roques. Ser sobretot poc poruga, i acceptar serenament que la por no m’evitarà fer res.

Omplir la llar de foc de branques i branquillons, i llegir llibres de paper esgrogueït perquè ja seran una mica cosa del passat. Retirar-me als llibres quan el sol declini, dedicar-me a la natura, com un sol cos present, quan despunti l’alba.

No perdre el desig d'escriure, que no és altra cosa que el desig d’escriure’t. Amb cartes on sempre et dic de manera més o menys pudorosa o entusiàstica, més sofisticada o maldestra, que t’estimo. Amb els llibres que sé que llegiràs, i on deus saber trobar el rastre de nosaltres en cada història d’amor que m’imagini.

COMENTARIS

Una vida plena, sense dependències
Anònim, 16/11/2018 a les 10:31
+3
-0
Genial
Fantastic
Irene P, 20/11/2018 a les 10:49
+1
-0
M'ha agradat moltíssim!
Una vida plena
Dorita, 13/12/2018 a les 15:28
+1
-0
Precios! M'emocionat ,le llegit varies vegades i le compartit amb unes cuantes dones
Moltes gràcies

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Helena Tornero dirigeix «El futur», a la Sala Tallers del TNC
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició monogràfica a l'artista barceloní
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard