Em dic Eva, i tu potser també

Un dia vaig descobrir que la proporció d'eves al món era bastant inferior que a la meva classe d'EGB

| 09/02/2017 a les 12:19h
Especial: No-ficció
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Michael Summers


Eva Castellanos, Eva Escolano, Eva López, Eva Ros i Eva Piquer. Cinc eves en una mateixa classe, en una escola d'una única línia i mixta. La meitat d'alumnes no es podien dir Eva perquè es deien Xavier (n'hi havia dos: Paredes i Sansa), Miquel (Puente i Herraiz), Enric (Jordan) o Agustí (Pie). Hi havia una Abigaïl, dues Ariadnes, una Aina i una Arantxa. Però cinc Eves. La prova que els meus pares no pretenien ser originals a l'hora de batejar els fills és que el meu germà es diu Marc.
 
No m'agradava el meu nom. M'entristeixen les es i les os tancades tant com m'enamoren les es i les os obertes. I em feia una ràbia immensa que el nom hagués d'anar enganxat com una paparra al primer cognom. Jo no era l'Eva, era sempre l'evapiquer. Perquè no se'm confongués amb l'evacastellanos, l'evaescolano, l'evalópez o l'evaros. No tenia ni l'avantatge de passar desapercebuda que et pot donar un nom vulgar. Senzillament, tenia un nom més llarg. I amb dues es tancades: no vols caldo, dues tasses. Val a dir que el segon cognom, el de l'avi menorquí, el que hauria volgut dur en primer lloc perquè té dues enes i m'entusiasmen les enes, també té una e tancada. Les es tancades em persegueixen. Potser me les estimo poc perquè en tinc de sobres, allò que passa.  
 
Un dia, mentiria si escric que el recordo, vaig inventar-me una firma. La meva firma, la que faig encara. No recordo el dia però sí que en recordo la filosofia: només havia de dir Eva, sense cognoms adherits. Jo seria l'Eva i prou. Com si no hi hagués ni la de la poma, que ja feia segles que intentava perdurar com l'Eva a seques, amb més números d'aconseguir-ho.
 
Un altre dia vaig descobrir que, al món, la proporció d'eves era bastant inferior que a la meva classe d'EGB. No és cert que el cinquanta per cent de dones es diguin Eva, els Espiadimonis de l'Arrel vam patir una broma de l'estadística. La meva primera feina amb contracte va ser a la redacció d'un diari que ja no es diu com es deia. Hi vaig entrar (com a teletipera primer, com a redactora després) quan no era ni tan sols major d'edat. Tothom que hi treballava era més gran. Eva s'havia posat de moda l'any que vaig néixer, però no abans. En aquella etapa de finals dels vuitanta, l'Eva de l'Avui era jo, no n'hi havia cap altra. El meu nom continuava sense agradar-me gaire però començava a sentir-m'hi bé, com dins d'un vestit que et coneix les formes i que com més te'l poses millor t'hi trobes. 
 
Un tercer dia em devia adonar que em girava cada cop que sentia "Eva!" pel carrer. Em girava i em desconcertava una mica que no em cridessin a mi, que Eva fos un nom compartit. Ja no sabia si m'agradava o no, però me'l sentia ben meu. Aquell dia que tampoc recordo però que va existir va ser el de la reconciliació absoluta. Vaig entendre que em dic Eva (amb e tancada, quin remei) i que no em podria dir de cap altra manera.
 

COMENTARIS

Jo també em dic Eva amb e tancada
Anònim, 13/06/2015 a les 10:58
+1
-1
Jo també em dic Eva, però el fet curiós és que em vaig passar anys corregint a la meva àvia, que no sé perquè sempre em deia Eva amb e oberta!! Horrorós us ho ben asseguro.. I no era l'única :(. A mi si que m'agrada el meu nom.. Potser perquè a la meva època no n'hi havia gaires, i ara encara menys! És un nom curt i que teòricament no ha de costar de dir però ja veieu de vegades quan més senzill més ho compliquem.
amb e tancada?
Anònim, 16/06/2015 a les 10:19
+0
-0
No he acabat d'entendre això de les ee. "Eva" no es pot dir amb e oberta? A mi sempre m'ha sortit així.
A l'anònim de les 10:19
Eva Piquer, 16/06/2015 a les 19:13
+3
-0
Eva es pronuncia amb e tancada, sí. Des de l'època d'Adam i Eva.
Fer-se el nom
Teresa Costa-Gramunt, 10/03/2017 a les 11:20
+0
-0
És la història de la iniciació a un nom, aquesta que expliques. Vull dir: portar-lo a consciència.
A mi també em va costar un bon tros acceptar el meu: Teresa. És un nom que 'pesa' molt, vull dir que no es pot portar fàcilment. Les Tereses anteriors, i de santes n'hi ha una pila, són d'upa. Un nom que no duu a la frivolitat, ni et permet la vulgaritat... Potser és que jo em prenc les coses així, però 'adoptar' Teresa em va costar tant com madurar el nom i sentir-me'l meu de ple dret...
Eva és molt maco, Eva.
Eva.... I l'Adam?
Eva Grau, 10/03/2017 a les 20:36
+0
-0
Jo també en sóc d'Eva amb e tancada. De petita no en coneixia cap ni una I em semblava molt extrany pensar en una mare o àvia (encara més!)que se' n digués.
I què no dir de la brometa típica de "on tens l'Adam?" O de la cançó "Eva Maria se fue..."
Actualmemt n'he conegut algunes més, ja no és un nom tan poc habitual.
Cinc !
Anònim, 10/03/2017 a les 21:19
+0
-0
Curiós , a la meva classe d'EGB també erem cinc Eves!
Una Marta molt cansada
Marta+Cognom, 10/03/2017 a les 21:20
+0
-0
Imagina't dir-te Marta. Jo també era la Marta+cognom. Fins hi tot la meva professora que em treia 30 anys també se'n en deia. També feia activitats com teatre i dansa i també era la Marta+cognom.
Al meu cercle d'amistats, en som 3 que ens diem Marta. I al final acabo sent la Marta+cognom, o directament anomenada pel cognom. Fet que m'horroritza.

Ara, ja no hi han nenes que es diguin Marta. Però l'únic problema que hi veig es que acabarà sent un nom de iaia.
Esthers
Anònim, 11/03/2017 a les 09:14
+0
-0
A la meva classe també érem 4 Esthers.
Curiosament jo sempre ho havia escrit sense "h". Un dia, jo deuria tenir 9 o 10 anys, va entrar una monja a l'aula i em va dir que com que a tots els meus documents el meu nom figurava amb "h", a partir d'aquell moment ho havia de canviar. Jo l'escric amb "h" però m'és ben igual; el que sí m'empipa és que escriguin el meu cognom "Ribera" amb "V".
A mi m encanta
Mitsvà, 12/03/2017 a les 22:36
+0
-0
M encanta dir me així. Curt i concís, pagà ;-) i permet jugar-hi ( mEva, tEva, sEva, marEvallosa....) és genial!!
Sóc mestra i a la mEva escola érem tres Eves i també ens afegien el cognom.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida