Propostes

L'Alternativa i l'esperit indie

El festival cinematogràfic arriba a la 25a edició amb una norantena de projeccions programades

| 12/11/2018 a les 16:28h
Especial: Propostes
Arxivat a: La butaca, L'Alternativa, propostes, cinema, CCCB, Isaki Lacuesta

Foto: Ellas cortan - L'Alternativa


L'any 2006, el banyolí Isaki Lacuesta va dirigir La leyenda del tiempo, una pel·lícula meravellosa i transparent en la qual dinamitava les convencions sobre la frontera entre la ficció i el document. La leyenda del tiempo narrava dues històries paral·leles ambientades a San Fernando, a Cadis, amb una màgica aparença d'espontaneïtat.

Ara, Lacuesta –a qui a finals d'aquest mes el Centre Pompidou, poca broma, dedicarà una retrospectiva– ha tornat sobre els mateixos personatges a Entre dos aguas, un altre títol de ressonàncies flamenques amb el qual va guanyar recentment la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià, i que acaba d'inaugurar brillantment al CCCB la 25a edició de L'Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona, una mostra a la qual expressa el seu reconeixement i afecte: "quan estudiava cinema recordo grans retrospectives a L'Alternativa dedicades a directors que aleshores eren molt poc coneguts aquí, com Chris Marker o Philippe Garrel. Com un professor, un festival canvia la forma de fer cinema durant un temps".


Dotze anys després, Lacuesta reprèn la història dels germans Isra i Cheíto; el primer surt de la presó i intenta sobreviure legalment a San Fernando, el lloc amb més atur d'Espanya, el segon s'ha allistat a l'exèrcit i sobre tots dos plana l'ombra de la mort del seu pare. Explica el cineasta que "la meva fantasia era rodar amb ells al llarg del temps, agafant referents com les pel·lícules de François Truffaut sobre Antoine Doinel o els westerns de John Ford amb John Wayne". Entre dos aguas "es pot veure com si no existís la pel·lícula anterior", de la qual es recuperen escenes en forma de flashback: "durant molt temps vaig pensar que no utilitzaríem material d'arxiu, però l'empatia és diferent si parles només d'un presidiari o d'algú a qui has vist créixer". 
 

Fotograma d'«Entre dos aguas», d'Isaki Lacuesta


Una de les batalles de Lacuesta a l'hora de parlar d'aquesta pel·lícula –en la qual actors no professionals s'interpreten a si mateixos– és el fet de subratllar que "és una pel·lícula de ficció, que parteix d'un guió molt obert sobre el qual vam estar fent canvis constantment. Els protagonistes interpreten coses que els han passat realment a ells i d'altres que els ha passat a gent del seu voltant. Entre dos aguas té vocació de retrat, dels protagonistes però també d'un barri i d'una forma de vida. I també és un retrat del seu món imaginari, de les seves ganes de pujar de classe social".

Inaugurar amb Entre dos aguas té molt de declaració d'intencions per part de L'Alternativa, que se celebrarà fins al 18 de novembre i que té el CCCB i la Filmoteca entre les seves seus principals. D'una banda, pel que fa a la insubornable fidelitat del festival a una determinada concepció de l'avantguarda, l'experiment i la independència cinematogràfica; d'altra, al seu compromís en mostrar la realitat dels menys afavorits.


La secció oficial d'aquest any està integrada per dinou curtmetratges i nou llargmetratges, bona part d'ells procedents dels Estats Units i d'Amèrica Llatina, en registres tan diferents com la ficció, el documental i l'animació stop motion. A la secció Panorama hi ha una selecció de cinema independent de producció espanyola, i diverses pel·lícules són objecte de projeccions especials, com Idrissa, crònica d'una mort qualsevol, el nou film de denúncia dels autors de Ciutat morta Xavier Artigas i Xapo Ortega, sobre la batalla burocràtica per retornar el cos d'un immigrant a l'Àfrica; Comandante Arian, en el qual la directora Alba Sotorra s'endinsa en el conflicte sirià a través d'un grup de guerrilleres de la causa kurda; i El silencio de otros, d'Almudena Carracedo i Robert Bahar, que segueix durant sis anys un grup de víctimes i supervivents del franquisme que organitzen l'anomenada Querella Argentina.

Una secció particularment llaminera d'aquesta edició de L'Alternativa –que compta com a convidat amb el director belga Boris Lehman– porta per títol Elles tallen. Amb la intenció de visibilitzar la tasca de les dones muntadores, L'Alternativa organitza xerrades, taules rodones i classes magistrals i projeccions de pel·lícules muntades per dones, com Bonnie and Clyde, d'Arthur Penn, Bailando en la oscuridad, de Lars von Trier, En la ciudad de Sylvia, de José Luis Guerin, Carretera perdida, de David Lynch, Toro salvaje, de Martin Scorsese i Reservoir Dogs, de Quentin Tarantino.


L'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona.

Del 12 al 18 de novembre de 2018 al CCCB i la Filmoteca de la Generalitat, entre d'altres.

El festival projecta una norantena de films independents en diverses seccions a concurs, de promoció de nous valors i de reivindicació de la labor de les dones muntadores.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba a la seva setena edició
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal
Imatge il·lustrativa
La dramaturga guanya la segona edició del Premi Frederic Roda de Teatre