La Barcelona d'un mestre de plàstica jubilat

És ben curiós: des de petit m’agradava dibuixar, n’aprenia a casa i a l’escola amb aquelles làmines Freixes, i amb algunes il·lustracions per les assignatures del moment. No en conservo cap. I després, als 14 anys, vaig fer una pausa amb el dibuix: calia anar a treballar. Als 20 vaig ser monitor d’esplai, i allà va tornar a despertar-se l’afició. Quan ja tenia més de 25 anys, vaig fer estudis de magisteri i vaig tenir feina en una escola com a mestre de plàstica. Vaig estar deu anys treballant-hi amb nois i noies de 12 a 14 anys. Vaig canviar d’escola i hi va haver un cert silenci creatiu pel que fa al dibuix.

Ara, jubilat, m’agrada anar en moto. En una de les sortides vaig caure en un revolt i se’m van trencar un feix de costelles. I… curiositats de la vida, en ple repòs i recuperació, sense poder quasi ni mourem i amb el suggeriment, per part de la meva dona, de tornar a agafar l’antiga afició al dibuix, me’n trobo uns que dibuixen al carrer, que m’expliquen “no sé què” de l’urbansketcher. I… em torna a agafar la fal·lera pel dibuix: aquell que no feia des de feia més de trenta anys, encara que, mentalment no l’havia deixat mai.

Ara surto pràcticament cada dia a dibuixar pel Born, l’Eixample, pel costat de casa, a exposicions, en algun bar característic, a pobles que visito a cop de moto…. Tot allò que vaig trobant i sento que em diu alguna cosa va quedant reflectit en els quaderns que vaig omplint. Aprenc dels treballs d’altres sketchers i intento expressar allò que veig.

1. Fonts de Montjuïc.