És un raig de maig
dins una tempesta,
una pluja fina,
ara et veig brillar.
És un sol de març
que no vols mirar,
ets dins la tempesta
però no et vols mullar.
Què dimonis creus que et pot passar?
Què et fa tanta por del que vindrà?
Jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp.
Ja de res serveix, ni curt ni llarg,
ja no cal distreure’s ni pensar.
Jo no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig.
Que no tinc cap pressa
si no en vols parlar.
És més fàcil seure
i veure’ls passar.
Que no fa cap falta,
ja no et cal dir res
si no fos la cara
que et deixés plorar.
Què dimonis creus que et pot passar?
Què et fa tanta por del que vindrà?
Jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp.
Ja de res serveix, ni curt ni llarg,
ja no cal distreure’s ni pensar.
Jo no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig.
