“Aquesta és la història de la meva família, de les experiències dels meus pares, que van rebre tractament al mateix temps per un càncer avançat.” Nancy Borowick (1985) va fotografiar el final de vida de la Laurel i en Howie, en una sèrie d’imatges que pren per nom Empremta familiar (es pot visitar al Palau Robert fins al 3 de febrer, en el marc del DOCfield) i que, des de la mirada de la filla, mostra amb naturalitat i sense tabús la decrepitud, la mort i el dol.
“Van decidir passar els seus últims mesos creant nous records i sense amagar-se darrere la seva realitat. Estaven casats des de feia trenta-quatre anys i, de cop i volta, se’ls va acabar el temps. En Howie va morir el 7 de desembre del 2013, un any i un dia després del diagnòstic dels metges. La vida de la Laurel va canviar completament. Estava sola després d’haver perdut la seva parella, amb qui havia compartit més de la meitat de la seva vida. Va ser en aquell moment quan la malaltia se li va agreujar, i la seva qualitat de vida va empitjorar. No tenia por de la mort; s’havia preparat per aquest moment des que li van diagnosticar la malaltia als 42 anys. Però tenia por del procés, de perdre la capacitat de pensar, estimar i comunicar-se amb els seus fills. La Laurel va morir el 6 de desembre del 2014, un dia abans que fes un any del primer aniversari de la mort del seu marit.
“Ens espanta tot allò que no coneixem o entenem, com la mort. Amb la meva família vam haver de parlar-ne, i fent-ho, vam poder tenir converses profundes i boniques, vam poder acceptar la situació amb amor. Els meus pares s’hi van enfrontar amb coratge i força i això va ser important per als meus germans i per mi, ja que va fer que els féssim costat millor. Sabíem quins eren els seus desitjos per als seus funerals perquè ens ho havien dit, fins i tot ens van preparar per a això. Ens van ensenyar a tenir perspectiva i a intentar centrar-nos en allò que és important a la vida, ja que és molt fàcil que en el dia a dia ens perdem en coses insignificants. Els dos ja havien perdut els seus pares quan eren joves, de manera que sabien que cada dia era un regal i no volien malmetre’l. Vaig tenir la sort de tenir-los fins als 28 i 29 anys. Ara visc la meva vida sabent que és imprevisible i curta, i intento apreciar cada moment que puc.”
1. En Howie i la Laurel decideixen fer un viatge improvisat a Florida abans de començar el nou cicle de quimioteràpia. Naples, Florida. Gener de 2013.
Foto: Nancy Borowick
2. El pare en deia “la cadira d’ell i d’ella”. Ell s’asseia al costat de la mare, de qui havia estat la seva parella i dona durant trenta-quatre anys, mentre rebien el seu tractament setmanal de quimioteràpia. A ell feia poc que li havien diagnosticat càncer de pàncrees i ella rebia el tractament de càncer de mama per tercera vegada a la vida. Per a ell era nou i desconegut, per a ella, com sempre: una cita més al calendari.
Foto: Nancy Borowick
3. En Howie talla els cabells a la Laurel. Sap que li començaran a caure a causa de la quimioteràpia. Febrer de 2013.
Foto: Nancy Borowick
4. Quan el metge et truca per donar-te els resultats, qui respon una trucada tan important al bany? Els meus pares ho van fer. Mentre esperava les reaccions i la informació, vaig veure com la mare es començava a netejar les llàgrimes dels ulls. Va resultar ser una bona notícia per als dos: els tumors s’havien reduït. Però, què hauria passat si haguessin hagut bones notícies per a un i per a l’altre, dolentes? Ho celebraries per tu mateix i ploraries per l’altre?
Foto: Nancy Borowick
5. En Howie i la Laurel a la seva habitació. Durant els 34 anys que van estar junts mai no es van imaginar que s’haurien de sotmetre alhora a un tractament contra el càncer. Chappaqua, Nova York. Març de 2013.
Foto: Nancy Borowick
6. Tenir càncer durant molt de temps va posar la mort al radar tant del pare com de la mare durant molt de temps. No és estrany que comencessin a planificar els seus funerals amb molta antelació. Qualsevol cosa que poguessin fer perquè el procés per a la família fos més fàcil, la intentarien fer. Chappaqua, Nova York. Març de 2013.
Foto: Nancy Borowick
7. Vaig preguntar al metge dels meus pares si creia que seguirien per viure el meu casament a l’octubre. Ell em va respondre: “Planifica’l tan aviat com sigui possible”. Vaig decidir que, tot i que faltaven cinc mesos per a l’octubre, ells hi arribarien vius. Va ser així. Van reunir tota la seva força i van caminar amb mi, agafant-me pel braç, fins al final del passadís. Highland, Nova York. Octubre de 2013.
Foto: Nancy Borowick
8. L’aire se sentia estrany a l’hospital aquell dia. Aquesta foto la vaig fer moments després que la infermera posés una polsera al canell esquerre del meu pare, on deia No el ressusciteu. El pare va prendre aquesta decisió, per si arribés el moment. Això va provocar, d’alguna manera, cert alluejament, ja que el dolor estava gairebé acabat i ja no vivia una vida amb qualitat.
Foto: Nancy Borowick
9. Howie Borowick va ser enterrat vestit amb la seva samarreta preferida dels Glant’s. Durant la cerimònica es va llegir l’elegia que ell mateix havia escrit. La seva família i els amics, amb llàgrimes als ulls, reien mentre recordaven aquest home extraordinari. Mount Kisco, Nova York. Desembre de 2013.
Foto: Nancy Borowick
10. La Laurel celebra els seus 59 anys, el seu primer aniversari sense en Howie, amb la seva filla Nancy en un taller de ceràmica. Nova York. Març de 2014.
Foto: Nancy Borowick
11. L’ampolla d’oxigen s’ha convertit en un element permanent de la casa. La Laurel la utilitza sovint perquè parla i es mou cada vegada amb més dificultat. Novembre de 2014.
Foto: Nancy Borowick
12. El seu pit pujava i baixava amb llargues pauses entre cada respiració. La seva família l’acompanyava i la reconfortava, tot assegurant-li que estarien bé i que sempre li estarien agraïts per tot el que havia fet per ells. Desembre de 2014.
Foto: Nancy Borowick
13. Moltes persones van estimar la Laurel i va deixar empremta en les vides de tots els qui l’havien coneguda, fins i tot en la d’alguns que no coneixia personalment. Al seu funeral, s’hi van poder veure moltes cares que un any abans havien assistit al comiat d’en Howie. Desembre de 2014.
Foto: Nancy Borowick
14. En el dia del seu casament es van comprometre a estar junts, en la salut i en la malaltia, fins a la mort. En la mort poden haver-se separat, però crec que ara estan junts. Dos anys després que morís la mare, ens vam reunir per honrar-los als dos. Vam deixar-hi les pedres com a mostra que vam estar allà i que els recordem.
Foto: Nancy Borowick
Nancy ha publicat la història de la seva família i de com han encarat aquesta situació en el llibre Family Imprint.
