Els fills dels altres

Fer-se petons

I des del balcó la mare em crida i jo pujo a casa, però abans ens petonegem una mica més

| 06/04/2017 a les 13:13h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Cambres pròpies, els fills dels altres, conte

Foto: eFlate

 
Ens fem petons a la boca i després per la cara, que per la cara són més d'amor i a la boca són pecat, però és igual, ens els fem igual, i quan l'hi vaig explicar al meu germà, em va dir que tenia molta sort, perquè el meu germà i jo dormim a la mateixa habitació, i ell és més gran que jo però no s'ha petonejat mai amb ningú, no com jo, que faig petons totes les tardes, totes abans de tornar a casa. I des del balcó la mare em crida i jo pujo a casa, però abans ens petonegem una mica més, i a la mare no li fa res perquè diu que és bona noia.
 
El meu germà diu que ell donaria tot el que té per poder fer un petó a algú, i jo li dic que ell no té res per donar i és la veritat, però el fa posar trist. Diu que voldria fer petons tot el dia a la Mireia, que és una nena de la seva classe, però la Mireia li voldria fer petons a un altre de la classe. Jo això no sé què és, perquè nosaltres ens fem petons perquè volem tots dos, i quan la mare em crida pel balcó, ella em diu, no marxis, i ho diu de veritat, amb el cor, perquè aquestes coses es noten, però li dic que he de marxar. El que no trobo normal és que la seva mare li deixi estar més temps al carrer que a mi la meva, perquè les noies haurien de tornar a casa abans, però ella diu que com que la seva germana torna més tard, tornen alhora. El meu germà no surt de casa perquè diu que si no pot fer el mateix que faig jo, no serveix de res, que els amics no serveixen per a res, que l'única cosa que serveix és l'amor, i si no pots estimar ningú, no val la pena. A mi em sembla que exagera, eh. I la mare se'n riu.
 
Un dia vam quedar per fer-nos un petó de veritat, com es fan els grans. Quan feia un mes que ens fèiem petons, vam quedar, perquè ja havíem de fer alguna cosa més, perquè si no al final tots els de la classe fan més coses que nosaltres. Vam quedar a la plaça per fer-nos un petó d'aquells de pel·lícula, si se'm permet dir-ho, un petó amb llengua, però quan vaig arribar no hi havia ningú, i em vaig esperar una mica, i una altra mica, i una altra mica, i no va venir. La mare em va cridar i vaig haver de tornar, és clar. Quan vaig arribar a casa el meu germà no era a la nostra habitació.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
27/07/2017

COMENTARIS

Petons
Anònim, 07/04/2017 a les 14:39
+0
-0
És preciós i molt tendre ..
El final encongeix el cor 😌

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El monestir de Poblet acollirà un concert nadalenc
Imatge il·lustrativa
Una exposició mostra com el canvi climàtic afecta un bé tan preuat i explora solucions al problema
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos