Estudi

«I mirar-te com si aquest fos el primer poema amable»

| 15/06/2015 a les 22:04h
Especial: L'ha ben plantada
Arxivat a: Cambres pròpies, poesia

Foto: ViktorDobai


L’olor dels teus cabells al sofà blanc
és com la nit: la carn i la fal·lera
mentre cau la pluja a fora. Anem
buidant els gots. Les paraules
es desglacen: el gel que ens hi han tirat
s’impregna d’ulls i ens treu les noses.
I saps que tot és nou, com un verí
que ens embolcalla. La sang és un torrent
i ens lliga fort. Es fa diumenge
i els prestatges dels records busquen espai
per fer-nos l’ara. El gris de fora
no ens permet d’endevinar
què hi ha al rellotge. Procuro
no pensar per sentir el ble
contra la lona. La teva,
només teva, pulsió de moviment.
I mirar-te com si aquest fos el primer
poema amable: no hi ha fi, sinó addició,
un llarg viatge ment endins. Mesurar
sense mesura cada frec,
els dits, l’esquena, abismar-nos
en veure el dia caminar cremant les hores
i tornar-te a recomptar les pigues
         per si en mor alguna.
 
 
Del llibre inèdit «Escola de cecs»

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge