Crònica

Cent escriptors en un sol dia

L'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm aplega més gent que mai al Sant Jordi d'hivern

| 02/12/2018 a les 23:24h
Especial: Crònica
Arxivat a: Biblioteca, TR3SC, Ada Castells, Estrella Damm, crònica, Mercat de Nadal del Llibre

Foto: TR3SC


Si hi ha un dia a l'any que els catalans estem orgullosos d'haver-nos conegut és el dia de Sant Jordi. Amb els llibres al carrer, sembla que ens haguem convertit en gent més noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. No, tranquils, no m'he begut l'enteniment ni m'he precipitat a publicar l'article del 23 d'abril en temporada d'advent. Esmento Sant Jordi perquè, des de fa cinc anys, els del club de cultura TR3SC i Estrella Damm organitzen el Mercat de Nadal del Llibre, conegut com el Sant Jordi d'hivern.
 
Aquest cop, es va celebrar dissabte 1 de desembre amb més gent que mai. Ho vaig poder comprovar a l'antiga fàbrica cervesera que s'està convertint en la seu de saraus culturals diversos. El recinte va acollir un centenar d'escriptors que durant tot el dia van protagonitzar debats de mitja horeta, entrevistes en directe, lectures compartides i les tradicionals signatures, però amb menys cues i cops de colze que en el Sant Jordi de primavera. La cita anual de la Damm té l'encant d'un Sant Jordi en miniatura, amb els seus avantatges –els autors són encara més accessibles– i sense els inconvenients –tot està concentrat en un sol recinte i, si tens gana, hi ha food trucks; si tens set, cervesa no en falta; i si vols anar al lavabo, n'hi ha i, damunt, nets–. Quanta comoditat, comparat amb el Sant Jordi massiu de les Rambles.
 
Aquest dissabte al matí, només arribar a la Damm, a l'anomenada Plaça del Llibre, ja hi passaven coses: Víctor Amela responia una entrevista mentre la Vaca Valentina esternudava a l'escenari i a uns pocs metres els firaires de llibreries, escoles d'escriptura i revistes oferien els seus productes als lectors. També hi havia un photocall per fer-se una foto i enviar-la a les xarxes amb la promesa d'un premi.
 
Pujo a la Sala de Bàscules, rebatejada com a Pompeu Fabra, i hi pesco Adrià Pujol i Julià Guillamon que parlen de Barcelona com a escenari literari. Just quan hi entro, sembla que em facin un regal: el Guillamon està fent un al·legat a favor de la crònica i en detriment de la ficció. Com que avui porto el barret de cronista, me n'alegro: "S'ha de parlar amb la gent, s'ha d'observar", diu, i jo que li faig cas i em disposo a submergir-me a la fira, deixant que aquest parell d'inspirats en Barcelona s'ensabonin a gust.
 
A baix, a la Sala de Brassatge Maria Aurèlia Capmany, Elisenda Roca explica un conte a un grup de nens: "Tinc una tradició d'explicar contes que ja em ve de l'àvia. Els nens sempre em sorprenen, són molt participatius i fins i tot als tímids intento despertar-los un somriure". Al costat hi ha Coia Valls amb Toni Marín. Els han situat a la Sala de Màquines Manuel de Pedrolo, disposada per als autors més populars. La Valls em comenta que mai no havia tret llibre durant la temporada de Nadal i que ara sempre ho demanarà perquè aquesta fira li ha semblat fantàstica. Els següents a actuar en aquesta sala són el tàndem Víctor Amela i Martí Gironell, un parell de professionals de la captació de lectors. Els deixo sols perquè l'ensabonada mútua va vent en popa i a fora topo amb Màrius Serra que, just abans d'entrevistar Joan Margarit en directe, m'explica que al febrer estrenarà la versió teatral de Quiet.
 
Per descansar de tant autor entusiasta, em refugio a l'entrada de la fàbrica on han disposat unes gandules, suposo que de Pilma perquè en són patrocinadors. Del respatller hi pengen uns auriculars. S'hi sent la música que Gerard Valverde ha compost expressament per fullejar llibres sobre la literatura i el joc. Aquí m'hi estaria tot el matí, però es tractava d'observar i parlar amb la gent, oi?, així que baixo a la Sala de Cocció Raimon Panikkar, on hi ha Andreu Martín, Sebastià Bennasar i Empar Fernàndez, que han de parlar de ficció i realitat. Martín em diu que ho té controlat: "A alguns llocs em fan parlar de realitat i ficció; a d'altres, de ficció i realitat. Cada vegada em vaig radicalitzant més perquè si no sempre em repeteixo". El Bennasar també en té ganes: "Jo només escric per poder sortir aquí amb un micro. Volia ser cantant de rock & roll però no em donava la veu", bromeja.
 
Els deixo que facin la seva, mentre l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm es va omplint de gent que s'apropa al món del llibre disfressat de la seva versió més lúdica. L'única paradeta que em desentona és la de l'empresa Cabify. Els pregunto què venen i em diuen que són una aplicació per a taxis. D'això, els escriptors, no en gastem gaire, més aviat caminem (perquè inspira i és barat), però després, al prospecte, veig que són patrocinadors de la fira. Benvinguts, doncs, del que es tracta és de sortir de la secta i ampliar la base de lectors. Segur que el Sant Jordi d'hivern hi ajuda. Ho celebro amb una bona Inedit que, pel nom, em sembla la cervesa més adequada. A la vostra salut!
 

Foto: TR3SC

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència